Amposta estrena arxiu mentre el de Tortosa està col·lapsat
Es tracta del tercer arxiu comarcal de les Terres de l'Ebre, on només queda pendent el de la Terra Alta
Al Baix Ebre estan pendents d'un dipòsit extern i ja no poden acceptar més documentació administrativa
La comarca del Montsià i la seua capital, Amposta, acaben d'estrenar un dels equipaments culturals més potents impulsat els últims anys pel Departament de Cultura de la Generalitat: l'arxiu històric comarcal. Un modern edifici de grans dimensions, on es preveu que es diposite el gruix de la documentació local i comarcal que es genera als municipis del Montsià. S'hi han invertit 2,4 milions d'euros i ocupa una superfície total de 1.800 metres quadrats amb capacitat per emmagatzemar fins a 13 quilòmetres lineals de documents, sis dels quals ja estan habilitats amb els armaris arxivadors. Aquest immens espai d'emmagatzematge està ara per ara buit i no es preveu que hi entren els primers documents fins ben entrat el 2011. Ho explica Miquel Àngel Riera, el director de l'arxiu que porta poques setmanes en el càrrec i que assegura que es tardaran dècades a omplir tot l'espai disponible. “La meua tasca és ara la de donar a conèixer els serveis de l'arxiu als municipis de menys de 10.000 habitants de la comarca perquè els que vulguen ens cedeixin la seua documentació”, explica. Aquesta és la principal funció per a la qual es crea un arxiu comarcal (emmagatzemar i mantenir en unes condicions de conservació òptimes els fons documentals públics), però també hi ha la de recollir fons documentals i col·leccions privades. En el cas del Montsià, l'Ajuntament d'Amposta preveu dipositar a l'arxiu comarcal el fons de l'escriptor Sebastià Juan Arbó, un fons documental que, entre altres joies, conté el text manuscrit de la novel·la Terres de l'Ebre.
Després de l'arxiu del Montsià ara només queda pendent el de la Terra Alta. L'edifici està gairebé acabat però falta l'equipament i el mobiliari interior. Haurà costat uns dos milions d'euros i tindrà una capacitat d'emmagatzematge semblant al d'Amposta i Móra d'Ebre. Aquest últim es va inaugurar el 2007 i actualment té 55 fons documentals i ocupa 700 metres lineals dels 13 quilòmetres que té disponibles.
Dipòsit prioritari
Ara bé, aquest impuls a la xarxa d'arxius comarcals contrasta amb la situació en què es troba l'arxiu comarcal del Baix Ebre, que des de fa mesos no admet la recepció de documents perquè està saturat. Situat a l'edifici renaixentista dels Reials Col·legis, l'arxiu del Baix Ebre, tot i ser de bon tros el més antic i el que rep, amb diferència, la major quantitat de documentació, no només de l'Ajuntament sinó també dels jutjats –Tortosa és partida judicial– i de les delegacions del govern, només disposa de tres quilòmetres lineals de magatzem, que ja estan gairebé desbordats. Fa tres anys es va proposar construir un dipòsit extern al polígon industrial Baix Ebre, prop del nucli urbà de Campredó, per derivar-hi la documentació més administrativa, però el projecte ha topat amb la crisi i s'haurà d'esperar a l'any que ve. L'Ajuntament de Tortosa va cedir a l'estiu una parcel·la d'uns 3.000 m². Fonts del Departament de Cultura, asseguren que es tracta d'un projecte prioritari.
LA XIFRA
Funció cultural i social
El nou Arxiu Comarcal del Montsià és un centre que compleix amb els requeriments tecnològics per garantir la preservació del patrimoni. Té dos grans dipòsits amb capacitat per guardar-hi fins a 6 km lineals de documents i un altre, on encara no s'hi han instal·lat els armaris arxivadors, d'idèntica capacitat. També hi ha dos dipòsits més per a suports especials –fotos i documents audiovisuals–, on hi ha una temperatura permanent de deu graus. Un arxiu també té una funció cultural i social. Així, disposa d'una sala polivalent per a conferències i exposicions i un espai per al Centre d'Estudis del Montsià. En aquests moments hi ha dues exposicions: una de cartells de la Guerra Civil de l'Arxiu Nacional de Catalunya. I una altra de documents diversos, que formaran part de l'Arxiu Comarcal del Montsià. “Es tracta de donar una idea del que es guarda en un arxiu”, explica el director del centre, Miquel Àngel Riera. Així, la mostra recull diversos documents de l'Ajuntament d'Amposta, com ara llibres d'actes; part del fons de Sebastià Juan Arbó –entre ells el manuscrit de Terres de l'Ebre– i també documents diversos de la col·lecció privada de Joan Sabaté Prats i del músic ampostí Joan Suñé.
