Begudes típiques d'Alcoi

El café gelat

És una beguda espirituosa de café característica d'Alcoi.

Per a elaborar el café gelat hem de tindre café torrat i mòlt de la millor qualitat, alcohol etílic de 96 graus i aigua. El café es fica en uns contenidors especials —una mena de calces— que es submergixen en l'alcohol i es deixa en maceració durant deu dies o més. Després es retiren les calces amb el café i s'hi afig l'aigua que calga per a obtindre una beguda d'una graduació alcohòlica d'uns 17 graus. Cal aclarir que l'aigua que s'ha d'emprar per a elaborar el café gelat ha de ser de molt bona qualitat a fi que no comunique cap sabor estrany a la beguda i permeta mantindre l'aroma del café com més pur, millor. La més adequada és l'aigua desmineralitzada, equivalent a l'aigua destil·lada. És un tema que conec bastant bé perquè mon pare va ser representant d'una casa de tractament d'aigües i la immensa majoria dels equipaments que es varen instal·lar en la indústria alcoiana entre 1940 i 1970 els va vendre ell. Jo mateix vaig treballar uns quants anys en aquella empresa, actualment desapareguda.

Aquesta beguda va nàixer a Alcoi en la primera meitat del segle XIX, en l'època de la revolució industrial, com un estimulant per a ajudar a suportar les jornades laborals d'aquell temps, molt llargues i molt pesades. La beguda es consumia sola o barrejada amb gasosa. Actualment continua consumint-se i és molt popular en les comarques de l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida, la Marina Alta i la Marina Baixa, sobretot en les festes de moros i cristians. Es beu sola o en combinació amb diverses begudes, alcohòliques o no alcohòliques (cervesa, orxata, refresc de cola, granissats diversos, llet i batuts diversos, etc.). Hi ha un bon grapat de combinacions -més de quinze- i totes tenen el seu nom. Les més conegudes i més consumides són la mentira (1/3 de café gelat i 2/3 de granissat de llima), la negreta (1/3 de café gelat i 2/3 de cervesa), la burreta (1/3 de café gelat i 2/3 de refresc de cola) i el plis-plai (1/2 de café gelat i 1/2 de refresc de cola).

El nom que els alcoians del segle XIX varen donar a aquesta beguda va ser café gelat, per a distingir-la del café calent o infusió de café. La immensa majoria dels valencians usem habitualment l'adjectiu gelat amb el significat de fred. En el cas que ens ocupa el significat de la paraula gelat és, exactament, 'a la temperatura ambient'. Café gelat és una denominació popular antiga, però també moderna perquè actualment continua usant-se amb total normalitat. És un nom original i molt encertat i és el que s'hauria d'haver usat com a denominació comercial de la beguda. Durant molt de temps s'ha emprat la denominació café licor, totalment inadequada perquè la beguda en qüestió no és un licor. Ara s'usa la denominació geogràfica aperitiu café d'Alcoi. És una llàstima que els alcoians no hagen tingut la personalitat d'imposar el nom genuí de la seua beguda com a denominació comercial. I em dol molt dir-ho perquè jo sóc d'Alcoi.

L'herberet

Anomenem herberet (o herbero) a un aiguardent d'herbes típic de diverses poblacions del migjorn valencià.

Per a elaborar l'herberet posarem en maceració en un litre d'aiguardent de vi de 45 graus, un pessiguet de cadascuna de les herbes següents, si és possible acabades de recol·lectar:

Cantauesso (Thymus longiflorus)

Donzell (Artemisia absinthium)

Marialluïsa (Lippia triphylla)

Panical (arrel) (Eryngium campestre)

Poliol (Satureja fruticosa)

Rabet de gat (Sideritis leucantha)

Sàlvia (Salvia officinalis)

Santònica (Stachis heraclea)

Te de Mariola o rabet de gat ver (Sideritis hirsuta)

Te de roca (Jasonia saxantilis)

Timó (Thymus vulgaris)

Timó reial (Dictamnus hispanicus)

Es mantenen les herbes en maceració en l'aiguardent durant tres mesos, transcorreguts els quals es filtra. Hi ha qui preferix no filtrar-ho i deixar les herbes dins de la botella perquè li agrada més que es vegen.

Aclariments

1) La fórmula que he donat per a elaborar l'herberet és una de les més usades, però n'hi han moltíssimes més. Es poden emprar fins a 40 herbes diferents. (També s'hi podria posar, per exemple, batafaluga, betònica, fenoll, romer, ruda, camamirla dolça, tarongina, anís estrelat, fulles de llimera, etc.). Uns n'hi posen unes i altres n'hi posen altres, uns n'hi posen més i altres n'hi posen més poques, depén de la recepta que a cadascú li haja arribat per tradició familiar. Però el donzell i el timó reial sempre han de ser-hi presents.

2) El cantauesso (abans Thymus longiflorus, avui Thymus moroderi) és un timonet propi del territori lucèntic amb el qual es fabrica el licor aromàtic del mateix nom. No li conec altre nom que el de cantauesso (no cantueso), que no té res de valencià. La planta que en castellà s'anomena cantueso és el que nosaltres anomenem «cabeçuda», «caps d'ase», bofarull o tomaní (Lavandula stoechas) i no té res a veure amb el Thymus longiflorus. En el llibre La vegetació al nostre medi, els autors assignen al Thymus longiflorus el nom de «tomello de capdell».

3) El poliol que he posat en la fórmula és el poliol blanc (Satureja fruticosa), que és el propi de les nostres terres. Però també seria igual de vàlid posar poliol negre (Mentha pulegium) o fins i tot uns brinets de cadascun.

El nuvolet

Anomenem nuvolet a un refresc que es fa posant a l'aigua (si és fresca, millor) una xorradeta d'un aiguardent dolç i anisat que, en entrar en contacte amb aquesta, l'enterbolix i fa que prenga l'aspecte d'un núvol.

En el capítol de la telenovel·la L'Alqueria Blanca que va emetre Canal 9 el diumenge 21 d'octubre del 2007 a la nit, hi ha un moment en què un personatge li demana al cambrer del bar del poble «una paloma» i el cambrer li pregunta, fent brometa, «¿que vole o que no vole?». Després es veu com el cambrer té en les mans una botella d'aiguardent. És evident que el que el personatge en qüestió demanava era un nuvolet. En castellà, eixe refresc es diu una paloma, probablement perquè l'enterboliment que es produïx quan entra en contacte l'aiguardent amb l'aigua recorda un colom blanc volant. Ja sabem que, en castellà, un colom es diu una paloma. Els catalans, a aquesta beguda, l'anomenen «marsinada», vocable que podem trobar en el DOPV. Però la denominació popular valenciana, ben viva encara, és i ha sigut sempre «nuvolet».

Considere lamentable que la televisió pública valenciana, que hauria de defendre i potenciar el nostre lèxic genuí i ajudar a què cada vegada es parle un valencià més autèntic i més digne, contribuïsca a empobrir i castellanitzar la nostra llengua. Lamentable i vergonyós.

En el Diccionario de uso del español de María Moliner trobem que la setena accepció de la paraula paloma és: «Bebida compuesta de agua y aguardiente anisado». També s'usa en castellà, amb el mateix significat, el diminutiu palomita.

No hi ha cap diccionari valencià o català, antic o modern, que assigne el significat definit a les paraules paloma o palometa, excepte el diccionari del SALT 3 que en la sisena accepció de l'entrada palometa diu: «Beguda elaborada amb aigua i anís o cassalla.» Trist paper el d'aquest diccionari: actuar com a cavall de Troia per a introduir de manera subreptícia en la nostra llengua castellanismes innecessaris.

Només em resta afegir que si en lloc d'afegir-li a l'aigua una xorradeta d'aiguardent se li n'afig una bona xorrada, en eixe cas el refresc rep, per raons obvies, el nom de tempesta.

Tenim un poble creatiu i enginyós que inventa noms propis i adequats per a cada cosa, ¿quina necessitat tenim d'adoptar els de la llengua veïna?

L'ou imperial

Els alcoians anomenem ou imperial a una beguda reconstituent que s'elabora de la manera següent: es posa en un got un rovell d'ou i una o dues cullerades de sucre (al gust) i es bat fins que quede una barreja homogènia. S'hi afig, a poc a poc, sense deixar de remenar-ho, llet calenta fins a omplir el got. Aquesta beguda s'ha considerat tradicionalment un remei eficaç contra els catarros. Si s'usa com a reconstituent, no cal que la llet estiga calenta. Pot estar tèbia o, fins i tot, fresca.

La denominació ou imperial és la que conec d'Alcoi, però la denominació més generalment usada pels valencians és ou celestial.