El lingüista Joan Solà és investit Doctor Honoris Causa de la UdL
Reclama una aposta política clara per a la llengua
Joan Solà ha apostat pel paper dels joves en la defensa i el futur de la llengua. «Per mi en aquest país el què ens falta no és l'adaptació de la llengua, sinó una potència política veritable», ha dit. Solà ha destacat en seu discurs els grans lingüistes que han influït en la seva trajectòria, entre ells Verdaguer, Corominas, Chomsky i Pompeu Fabra.
Joan Solà és llicenciat en filologia clàssica i doctor en filologia catalana. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi. Ha estat professor a diversos centres docents des del 1965, com la Universitat Autònoma de Barcelona, i des del 1984 és catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona. Ha publicat una quarantena de llibres, i prop de dos-cents articles i estudis, preferentment sobre temes de sintaxi i d'història de la llengua catalana. En destaquen els seus primers estudis de la sintaxi catalana, o Del català incorrecte al català correcte (1977) o Gramàtica del català contemporani 2002).
Entre d'altres, és codirector, amb Jordi Mir, de l'edició de les Obres completes de Pompeu Fabra (el primer volum és de 2005), editor de L'obra de Joan Coromines: cicle d'estudi i homenatge (1999) i director de l'obra col·lectiva Gramàtica del català contemporani, publicada el 2002.
Joan Solà també ha impartit cursos i ha fet conferències en diversos centres universitaris de l'estat espanyol, d'Europa i dels Estats Units d'Amèrica. També ha promogut projectes d'investigació i d'edició i ha estat assessor lingüístic de diversos organismes, com ara el Consorci per a la Normalització Lingüística, l'Ajuntament de Barcelona o la Caixa, i és col·laborador habitual de la premsa, la ràdio i la televisió, plataformes des de les quals qüestiona o posa en relleu l'ús de la llengua quotidiana.
Fruit de la seva tasca acadèmica i cultural, ha rebut diversos premis i homenatges, com el Premi de la Crítica de Serra d'Or (1999), el Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I (2002), la medalla Narcís Monturiol (2003) i la Creu de Sant Jordi (2005).