Una tradició encara moderna
Els pastorets més antics conviuen amb els nous formats i textos moderns que pugen als teatres professionals
A tots els barris de Barcelona se'n fa alguna representació
Hi ha pastorets que tenen més de trenta anys, n'hi ha de més de cinquanta i n'hi que han superat el centenari. Els textos de Pàmies, Folch i Torres i altres autors tradicionals es repeteixen cada tarda de Nadal, un any rere un altre, sovint sense canviar ni una coma del vers. La història d'Els pastorets que, amb unes aventures o amb unes altres, aconsegueixen frenar el dimoni i defensar el bé, s'escampa a tot el territori català i arriba també als barris de Barcelona. Horta, Gràcia, Sarrià, Sant Martí o Sants tenen les seves pròpies representacions, que se celebren, majoritàriament, als locals dels foments, dels cercles artístics o als casals. Aquí és on la tradició és manté més fidel als textos de sempre. A Gràcia, al Foment Martinenc i al Casal Catòlic de Sant Andreu, tornen les trifulgues de'n Lluquet i en Rovelló, els protagonistes de L'adveniment de l'Infant Jesús de Folch i Torres, a Sarrià, són fidels, des del 1907, a l'Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies.
Els canvis més atrevits tenen lloc en els espais més professionalitzats. Diversos teatres presenten noves versions de la història dels dos pastorets adaptada als temps moderns. Són peces més curtes, més dinàmiques, sovint sense vers, que fan entrar aquesta peça nadalenca en l'àmbit del que ara s'anomena “espectacles familiars”. Curiosament, als escenaris catalans no han quallat altres tipus de representacions com les d'influència anglosaxona o ballets clàssics com El Trencanous, habituals en altres cultures.
A Barcelona, els escenaris són per als personatges d'espardenya i barretina. És el cas de La Trepa, que recupera aquest Nadal el musical en clau de rock & roll de Ricard Reguant Pastorets Superestel. La companyia del Jove Teatre Regina ja va interpretar aquesta peça amb èxit del 1998 al 2004. Ara la reposen convençuts que és vigent aquesta lectura modernitzada de la clàssica representació versió del naixement de Jesús. L'obra, però, parteix d'un repartiment de catorze actors professionals, un aspecte ben diferent de les habituals propostes del teatre amateur. Els seus, canten, ballen i interpreten.
El teatre Guasch presenta Vet-ho aquí uns pastorets, una síntesi de les obres tradicionals més conegudes. Les tres històries, la de Josep i Maria, la guerra entre el bé i el mal i la dels dos pastorets, en Titot i en Mecmé, s'entrelliguen per divertir una estona els més petits i també el públic adult.
A l'Almeria Teatre també han apostat per una renovació de la peça tradicional. Aquí, els protagonistes són la Rovellona i en Fredolic, que es fiquen en un bon embolic quan l'àngel els espanta el ramat. Mentre intenten reunir les ovelles, amb l'ajuda del públic, apareix el Banyut.
Al teatre Tantarantana, a l'obra Pastorets, cap a Betlem!, dos amics, en Joan i en Carles, es veuran “obligats” a explicar la conegudíssima història d'Els pastorets. Però resulta que la història per ells no és tan conegudíssima i s'han de refiar de la seva imaginació i de la dels espectadors.
Manresa celebra el centenari amb un concert
Els pastorets de la Sala Els Carlins de Manresa celebraran aquest any el centenari amb un concert basat en la música per a Pastorets que s'ha escrit arreu del país. La cita és el 8 de gener.
Els de l'Ametlla de Merola tornen al Teatre Esplai
A l'Ametlla de Merola, uns dels més emblemàtics, estan d'enhorabona, perquè retornen al Teatre Esplai. A més, faran dues representacions especials amb orquestra i coral en directe.
A Girona arriben als primers trenta anys
La versió gironina de la peça tradicional arriba a la trentena edició. Es commemora amb diversos actes al carrer i una matinal, el dia 2 de gener, en què intervindran elencs d'altres representacions.
Des de Ripoll, al nord, fins a Ulldecona, al sud
El punt més al nord de Catalunya on la Coordinadora de Pastorets té una agrupació associada és a Ripoll, a la Cerdanya. El que queda més al sud, és Ulldecona, a la comarca del Montsià.
La Coordinadora de Pastorets segueix fent feina
La Coordinadora de Pastorets de Catalunya segueix amb la seva tasca de promoció, difusió i foment d'Els pastorets. Al seu web, hi ha un llistat complert de les representacions a Catalunya.
Vallès, escenaris i tradicions refetes
El Teatre Sant Vicenç i la Joventut de la Faràndula no fallen a la cita
Els Pastorets del Social ironitzen sobre temes d'actualitat
Els Pastorets retornen a diversos teatres del Vallès Occidental. I a Sabadell –on es representen per partida doble– estrenen la caixa escènica del Teatre Sant Vicenç –que es va inaugurar dissabte passat després de sis mesos d'obres i gairebé 500.000 euros d'inversió–. La funció, dirigida pel debutant Oriol Alguersuari, es representa demà per primer cop i també els dies 1, 2, 6 de gener i els tres caps de setmana posteriors. Entre les novetats hi ha el retorn d'alguns veterans de la companyia.
L'alternativa per veure l'obra a Sabadell són els Pastorets de la Joventut de la Faràndula, que es representen ininterrompudament des del 1947. La direcció va a càrrec de Josep Maria Peig, per quart any seguit, i les vuit representacions –que van començar el cap de setmana passat i acabaran el 16 de gener– incorporen canvis de repartiment, escenografia restaurada i millor sonorització.
El Social de Terrassa
L'elenc artístic del centre cultural El Social s'encarrega de l'obra a Terrassa des del 1992, amb artistes amateurs i referències iròniques a situacions actuals, sobretot d'en Lluquet i Rovelló. Les representacions es faran els dies 1, 2, 6, 7, 8 i 9 al centre cultural Unnim. A banda, els actors veterans del Quadre Escènic Santa Creu commemoren el 50è aniversari de la construcció de la parròquia de la carretera de Rellinars amb el muntatge Los Pastorcillos en Belén. Bato y Borrego, una obra anònima del 1867 que els anys seixanta s'havia representat al teatre de la Santa Creu, al Centre Social o a la Sagrada Família. Les funcions es faran el 25 de desembre i el 26 al Centre Parroquial de la Santa Creu, al carrer Pere de Fizes.
Cerdanyola la recupera
Cerdanyola recupera aquest Nadal les representacions de Somni d'una nit, una adaptació de Francesc Vilaró del text original de Folch i Torres. L'obra s'havia deixat de fer feia 20 anys. D'una banda, per l'enderroc del Casal Parroquial, i de l'altra, per la mort de dues noies quan assajaven l'obra a l'Ateneu, un escenari que dissabte 17 acollia emocionat el retorn d'aquesta tradició. Les pròximes sessions es faran el 8 i 9 de gener. Dels Pastorets també en gaudiran poblacions com Rubí i Matadepera.
Badalona, el clàssic d'èxit
El Círcol Catòlic de Badalona acull la representació dels Pastorets de Folch i Torres, un clàssic que cada any aconsegueix penjar el cartell de localitats exhaurides i que fa sortir de casa una corrua de famílies que no es perden les representacions que s'han fet durant més de vuitanta anys de manera ininterrompuda al teatre de l'entitat (Sant Anastasi, 2). Tant és així que per les funcions del dia de Sant Esteve i el 2 de gener ja no queden entrades i les dels dies 8 i 9 de gener a les sis de la tarda s'estan venent a molt bon ritme. Les localitats es poden adquirir a les taquilles del teatre.
Aquest entranyable espectacle familiar implica més d'un centenar d'actors dirigits per Toni Forteza i una vintena de tècnics, en una ciutat que amb els anys s'ha convertit en un veritable bressol del teatre amateur i que ha donat noms de la talla d'Enric Borràs i Margarida Xirgu, que va viure una part important de la seva vida a la ciutat. El Círcol és una de les entitats que ha treballat més activament en la promoció de les arts escèniques a la ciutat i ha estat el primer contacte amb el món del teatre d'artistes que després han despuntat, com és el cas de Rosa Gàmiz, que precisament es va estrenar fent els Pastorets. Premis com ara la Creu de Sant Jordi, que el Círcol Catòlic va rebre l'any 2004, avalen aquesta trajectòria, com també ho fa el recentment concedit pel Consell de Ciutat de Badalona per la seva tasca en favor de la dinamització cultural badalonina.
Tot i que els Pastorets del Círcol són els més històrics i coneguts del Barcelonès Nord, no són els únics. L'Ateneu Adrianenc, de Sant Adrià de Besòs, representa des de fa dues dècades aquest clàssic de Nadal. Hi participen una trentena de persones i fan dues representacions. La propera serà el 2 de gener, a les sis de la tarda, al local de l'entitat (Andreu Vidal, 7). Les entrades, que tenen un preu de sis euros, es poden comprar de manera anticipada al local de l'Ateneu.
Mataró, la versió feta com un conte
Els Pastorets de la Sala Cabanyes de Mataró estrenen director, Josep Rodri, i es presenten amb una versió més agnòstica en format de conte. Per eliminar pes religiós, Rodri ha introduït dos nous personatges: dos nens que troben un llibre que explica aquest clàssic i en tot moment són ells els que guien els espectadors i tanquen la història. L'objectiu és fer un muntatge més viu, més participatiu i més actual. Així, es viuran moments en què actors com ara el dimoni baixarà de l'escenari per córrer entre el públic. En alguna de les escenes els personatges reparteixen galetes en forma de lluna; uns dolços que, acompanyats amb una piruleta de xocolata amb les diferents cares de la lluna que apareix a l'obra, es posaran a la venda abans i després de les representacions. Els Pastorets mobilitzen cada any unes 350 persones per fer possibles la desena de representacions que es faran durant tot el mes de gener. El mateix director ha reconegut que aquesta estructura per algú com ell que no “és de la casa” és complicada a l'hora d'introduir canvis i els deixa pendents per l'any vinent. Els Pastorets de Mataró s'han convertit en un referent i disposen d'una orquestra en directe amb 27 músics. La direcció musical s'ha potenciat i va a càrrec de Jordi Lluch, que ha dirigit la missa de les santes d'aquest 2010. Els espectadors notaran canvis en els decorats, com és el cas del de l'apoteosi final.