La contra
Pinta i retalla gegants i cucaferes
El jove escultor Joan Iniesta Llop ha publicat els dos primers àlbums d'un col·leccionable sobre el seguici tradicional de Tortosa, i anuncia més volums sobre imatgeria popular
Ha estat una de les sorpreses editorials dels últims mesos a Tortosa. En pocs dies, s'han arribat a vendre uns 130 exemplars dels col·leccionables Pinta, retalla i juga! que el jove escultor Joan Iniesta Llop ha dedicat al seguici tradicional i popular de Tortosa, i que ha autoeditat des del seu projecte empresarial Calaix de Sastre. El seu és actualment el primer taller d'imatgeria popular que funciona a Tortosa, i un dels pocs de les Terres de l'Ebre. Llicenciat en belles arts amb les especialitats d'escultura i pedagogia, es declara un entusiasta de la cultura popular. Però, sobretot, reivindica la recuperació del seguici tradicional de Tortosa, format per elements com ara els gegants, les cucaferes, els nanos, l'àguila o el bou. En el seu taller, Iniesta construeix, repara, restaura i dissenya tot tipus d'elements destinats a la festa o la faràndula: dracs, gegants, nanos, capgrossos, màscares, titelles i atrezzos. També pessebres –recentment n'ha fet un per a l'associació de veïns de Sant Llàtzer– i elements de les cavalcades.
Els dos primers quaderns del col·leccionable Pinta, retalla i juga! es van posar a la venda amb motiu de la III Fira de Nadal del Nucli Antic de Tortosa, en què el taller Calaix de Sastre participava amb una parada. Quan era menut, ens explicava, li agradaven molt els àlbums de pintar i retallar personatges. Així, fer un quadern amb els gegants i les cucaferes era una de les idees que tenia pendents. “Els gegants de Tortosa són molt importants i es mereixen una cosa així, i moltes més”, assegurava, tot just després d'indicar que ha hagut de partir de zero. La proposta és senzilla però efectiva, amb instruccions per pintar i retallar els personatges: els gegants cristians Rubí i Rufo, basats en les figures del 1957; els gegants musulmans Zoraida i Nabil, segons les figures de 1958; els nanos tortosins del pagès i la pagesa, del 1958; l'àguila i el bou dels entremesos construïts el 1982, i les cucaferes, segons la imatge creada cap al 1930. En cada pàgina hi ha els dibuixos de dues figures que, un cop pintades i retallades, es poden enganxar a les bases amb un senzill sistema de solapes. A més, al final de l'àlbum, hi ha una guia didàctica amb informació i preguntes sobre els gegants, la cucafera, el seguici festiu i el so de la dolçaina, ja que a Tortosa és indispensable la música de la dolçaina i el tabal.
Iniesta també és professor d'institut i, per tant, ha encarat el projecte des d'una doble vessant artística i pedagògica. Assenyala que ha volgut “fer escola” sobre el patrimoni festiu de la ciutat. “Els gegants de Tortosa els va fer un escultor, i per tant els valoro com una obra d'art”, diu. El responsable de Calaix de Sastre va ser l'encarregat de fer la recerca i de dissenyar l'espai de la Casa dels Gegants, que l'Ajuntament tortosí va instal·lar l'any passat a la llotja gòtica del parc municipal Teodor González. Més recentment, també ha construït els nous nanos de la Colla de Diables i Tambors Lo Golafre, del barri de Remolins.A més, també els va reparar el drac i els ha fet els nous cascos per als correfocs. I abans, també va crear les titelles i l'escenari per a l'obra La llegenda de Rubí, de la Festa del Renaixement, així com el nano de Lo Lletero per als veïns de Sant Llàtzer. Entre els seus projectes hi ha més àlbums de retallables i algun llibre sobre la cultura popular i l'imaginari festiu de Tortosa i les Terres de l'Ebre.