Els veïns templers

L'orde del Temple representa al mateix temps un dels grans misteris i una de les més ignominioses injustícies de la cristiandat. Nascuda el 1118 a Terra Santa quan un grup de nou cavallers encapçalats per Hug de Payns van oferir els seus serveis al rei de Jerusalem, Balduí II, l'orde del Temple tenia com a gran objectiu fundacional la protecció dels pelegrins cristians que anaven a Terra Santa per unes rutes infestades de bandolers i pirates. Per la seva naturalesa entre religiosa i militar, els templers van ser inicialment una eina molt efectiva per als papes en les croades, fins que l'orde va assolir massa importància –molts fidels preferien lliurar les seves herències als templers que a l'església oficial– i es va convertir en un contrapoder que calia eliminar. Els templers no van acceptar l'ordre papal per fer desaparèixer els “heretges” càtars –el Temple lluitava contra els infidels, no contra altres cristians– i, al final, van compartir amb ells un final calamitós: el 1314, el papa Climent V va dissoldre l'orde i va condemnar a la foguera molts dels seus membres.

Prèviament, els templers s'havien expandit per bona part d'Europa, inclosa Catalunya. Ara, l'Ajuntament d'Aiguaviva ha publicat el llibre Els templers a les comarques gironines, fruit de tres anys de treball dels periodistes Meritxell Planas i Carles B. Gorbs i la fotògrafa Dolors Gibert. A Aiguaviva es troba la Casa del Temple de Santa Magdalena, l'únic edifici templer que es conserva a les comarques gironines. Seu posterior d'un orde hospitalari i actualment en mans privades, l'edifici ha estat objecte al llarg dels segles de nombroses reformes i modificacions, que han afectat menys la capella dedicada a la santa.

Segons els autors del llibre, hi va haver tres congregacions o comandes dels templers a les comarques gironines, a Aiguaviva, Castelló d'Empúries i, probablement, Sant Llorenç de les Arenes, a Foixà. La presència del Temple va ser especialment important a l'Alt Empordà. I no va acabar el 1314. Ho demostra una inscripció de l'orde, posterior a aquesta data, que encara es pot llegir a l'església de Sant Esteve de Vilaür. La seva influència es pot observar a l'escut de Vilablareix, clarament templer, o a la simbologia maçònica. Tot i la seva persecució, els templers van continuar actius en la clandestinitat durant segles. Curiosament, un gironí, Josep Juan i Buixeda, és l'actual legat magistral i gran prior de l'orde Sobirà i Militar del Temple de Jerusalem a l'Estat espanyol. Ara els templers ja no protegeixen pelegrins, però porten a terme tasques humanitàries i educatives i intenten que totes les religions del món subscriguin un document que impedeixi qualsevol guerra per motius de fe.

Els templers a les comarques gironines, editat amb el suport de la Diputació de Girona i altres institucions i empreses, també es vol publicar en castellà i és un bon incentiu per redescobrir el territori des d'una perspectiva històrica poc coneguda, com s'ha fet a l'Estat francès amb la ruta dels castells càtars.