La ‘vesprà' de la memòria oral

Quan, fa quasi cinc anys, el xati­venc Pep Gimeno va publi­car el seu pri­mer disc, Si em pose a can­tar cançons, el també cone­gut com a Boti­farra feia anys que feia tre­ball de camp amb cançons popu­lars i romanços tra­di­ci­o­nals. Els seus con­certs, per tant, són el mirall d'una manera de can­tar al País Valencià amb segles d'història, i en els quals tant avis i com joves –com va que­dar ben demos­trat al Tea­tre Prin­ci­pal de Xàtiva durant les dues nits de pre­sen­tació de Te'n can­taré més de mil, el seu segon tre­ball– s'hi sen­ten con­nec­tats. En el cicle de Ban­dau­tors al Palau, Gimeno s'uneix per pri­mera vegada a l'històric can­tor de Catar­roja, Miquel Gil, per una vesprà de resul­tats impre­vi­si­bles i a la qual s'espe­ren con­vi­dats. Un cant a la memòria oral i a la tra­dició com a forma d'enten­dre'ns tal com som.