El trist origen del museu tortosí

Ara que Tortosa ja té el projecte museològic i museogràfic del futur museu de la ciutat, convé recordar les penúries dels seus orígens. Sobretot, tenint en compte que durant tot el 2011 es buscaran 800.000 euros per habilitar el nou equipament, a l'Antic Escorxador. Una quinzena d'anys després del tancament de l'antic museu –instal·lat junt amb l'arxiu municipal a l'actual Espai Sant Domènec–, Tortosa recuperarà un instrument bàsic per a qualsevol ciutat de més 2.000 anys que vulga posar en valor el seu patrimoni arqueològic i el seu llegat històric. Una determinació que ja es va prendre fa més d'un segle, quan l'1 de novembre del 1910 s'inaugurava la seu del Museu Arqueològic de la Ilercavònia.

Els primers intents de fer un museu a Tortosa, però, van ser al desembre del 1867, quan l'erudit jesuïta Fidel Fita –descobridor dels Col·loquis de Cristòfol Despuig– va sol·licitar a l'Ajuntament la creació d'un museu arqueològic local, per “evitar la desaparició d'antiguitats dignes de conservació”. Però l'any següent el projecte va quedar aturat, ja que Fita va haver de marxar a l'exili. Així, segons l'historiador Enric Bayerri –director del museu a partir de l'1 de novembre de 1921–, els veritables impulsors del Museu Arqueològic van ser l'alcalde Teodor González i l'arquitecte Joan Abril i Guanyabens. Un embrió d'aquell primer museu ja havia obert les portes, l'1 de setembre del 1900, als baixos de les antigues escoles de La Mercè, i no va ser fins deu anys més tard que es va traslladar a l'antiga església de Sant Domènec. El trasllat va ser necessari per problemes d'espai; segons Bayerri, molts tortosins es disputaven l'honor de fer donatius per als fons del nou museu.

L'antiga església havia estat desamortitzada i pertanyia al Ram de la Guerra, però González va aconseguir-ne la cessió a precari. Les obres es van fer els mesos de la primavera del 1910, i la inauguració de les noves dependències del museu es feia el dia de Tots Sants del mateix any. Poc després, el 30 de maig del 1911, hi arribaria el que potser seria el seu element més valuós: l'anomenat Armari de Pergamins, construït el 1574, i que fins aleshores es conservava a l'antic ajuntament.

Amb l'arribada de la Segona República, i amb el tortosí Marcel·lí Domingo com a ministre d'Instrucció Pública, el Museu de Tortosa va estar a punt de dependre de l'Estat, per estalviar-ne costos. Finalment, l'alcalde republicà Joan Benet Piñana va retirar Bayerri del càrrec de director, fins que l'Ajuntament va aprovar, el 22 de gener del 1932, el reglament del Patronat del Museu-Arxiu, que es gestionaria a través d'un organisme autònom. El formaven noms tan destacats com ara Francesc Mestre i Noè, Ramón Vergés Paulí i Manuel Beguer, a més de representants de la premsa local, de l'institut de batxillerat, de l'arxiu de la catedral i del col·legi d'advocats. Havia de tenir un director i un conserge, a sou del consistori, i dos escrivents meritoris, pagats pel patronat. Bayerri va recuperar el càrrec, però en realitat només va ser el començament d'un període de penúries econòmiques, enfrontaments polítics i altres vicissituds, que van culminar amb una altra destitució del director, al febrer del 1936. La Guerra Civil ho va complicar tot encara més, i una part important del fons es va dispersar, tot i que la posterior tasca de Bayerri va ser vital per a la recuperació de molts materials i del mateix museu. Només desitgem que el nou Museu de Tortosa tinga millor sort que l'anterior.