La cerimònia de la morbositat

Inevitablement, el presentador Andreu Buenafuente va fer referència a la polèmica desfermada arran de la llei Sinde i l'anunci de dimissió del president de l'Acadèmia, Álex de la Iglesia. Una “campanya de promoció collonuda” que, efectivament, ha restat protagonisme a les pel·lícules candidates i que ha posat els focus en les tensions entre De la Iglesia; la ministra de Cultura, Ángeles González Sinde, i la vicepresidenta de l'Acadèmia, Icíar Bollaín.

Els mateixos implicats van mirar de treure importància a la polèmica fotografiant-se plegats damunt la catifa vermella, per escenificar la fumada de la pipa de la pau. I tots dos –com és habitual– van asseure's junts durant la gala, a les butaques dos i quatre de la filera nou. Van tenir sort que Buenafuente no sigui Ricky Gervais; l'humorista, més amable que càustic, va optar per ironitzar sobre el fet dient: “Crec que han vingut en el mateix taxi; al final s'acabaran agradant”.

La llei contra la pirateria informàtica va ser present ja des d'abans que comencés la cerimònia: un col·lectiu d'internautes anomenat Anonymous va col·lapsar els webs de l'Acadèmia i dels Goya, i posteriorment es van manifestar davant del Teatro Real disfressats de Guy Hawks, l'activista de V de Vendetta. Buenafuente, que va baixar sobre l'escenari des d'uns suposats llimbs, va afirmar: “Això ha estat
una descàrrega legal”, quan va aterrar.

En el seu discurs –un dels moments de la vetllada rebuts amb expectació– un circumspecte Álex de la Iglesia va recordar els professionals que van crear els premis Goya 25 anys abans, al mateix temps que defensava la “crisi” viscuda els últims dies pel cinema espanyol com a fruit de la “lluita de cadascun per les seves conviccions”. De la Iglesia va estar conciliador però contundent en la defensa de la posició que ha adoptat els últims temps en el sentit d'establir ponts amb els internautes; l'encara president va fer una crida “a la unitat en les divergències” però va reiterar que “res del que valia abans val ara”. El director de Balada triste de trompeta –criticat per nombrosos prohoms de la indústria– va afirmar que “internet no és el futur, és el present” i que “el públic que hem perdut no va al cinema perquè és davant de la pantalla de l'ordinador”. El seu parlament va ser escoltat amb cara de circumstàncies per González Sinde i Icíar Bollaín, i es va sentir algun xiulet.