La teràpia musical dels sentiments

El músic José Manuel Pagán, l'autor que ha tre­ba­llat al cos­tat de Bigas Luna, Vicente Aranda, Mario Camus, Rosa Vergés o Agustí Villa­ronga com­po­sant les ban­des sono­res de les seves pel·lícules, va des­co­brir ara fa vuit anys el poder de la música com a teràpia, “la capa­ci­tat d'arri­bar als sen­ti­ments ocults de les per­so­nes”, com ell mateix explica. I aquest des­co­bri­ment li va obrir les por­tes a un món poc cone­gut: el de les per­so­nes amb malal­ties men­tals i paràlisi cere­bral. Des de lla­vors, Pagán ha fet un tre­ball de for­mi­gueta al cos­tat de per­so­nes amb greus malal­ties men­tals, amb autisme, amb esqui­zofrènia o amb síndrome de Down i a més de con­ver­tir-se en un reco­ne­gut pro­fes­sor de musi­co­teràpia i tera­peuta és l'ànima de l'Orques­tra de la Bona Sort, un con­junt de vale­ro­sos músics esqui­zofrènics que posen en ordre les seves idees a través de la música. “Ens falta encara molt per apren­dre d'aques­tes per­so­nes”, sen­ten­cia. Aquesta és pre­ci­sa­ment la font d'ins­pi­ració de la banda sonora de la pel·lícula Pa Negre, el film d'Agustí Villa­ronga que ha rebut enguany tretze esta­tu­e­tes als pre­mis Gaudí i nou als pre­mis Goya. Pagán es va sumar a la festa dels Gaudí amb el premi a la millor música ori­gi­nal, però es va que­dar fora –injus­ta­ment, segons alguns crítics musi­cals– en la pugna dels fina­lis­tes dels Goya. El dia que va pujar a l'esce­nari on es dona­ven els Gaudí no es va poder estar de dedi­car el premi “a totes les per­so­nes que estan malal­tes i patei­xen i aque­lles que tre­ba­llen en la musi­co­teràpia perquè elles m'han donat la ins­pi­ració i la força”, va dir.

Aquest espe­rit és el que tras­lla­darà aquest diven­dres el mateix Pagán als assis­tents en la pre­sen­tació del seu vint-i-cinquè disc, la banda sonora de Pa Negre, a la sala del Cen­tre Cul­tu­ral de Gelida, a par­tir de les vuit del ves­pre. L'autor ha esco­llit l'equi­pa­ment cul­tu­ral de Gelida per pre­sen­tar el seu disc perquè és en aquest poble de l'Alt Penedès on han nas­cut les tona­des del film de Villa­ronga. El març de 2001 vaig fugir de Bar­ce­lona perquè estava “fart” dels sorolls que no el dei­xa­ven escol­tar i es va esta­blir a la finca Los Cipre­ses prop de Sant Sal­va­dor, als afo­res del nucli de Gelida, “on he tro­bat pau i silenci i he tor­nat a escol­tar el vent i la pluja i a gau­dir dels sorolls de la natura”. Pagán pre­para per a tots els veïns del muni­cipi una audició comen­tada del disc, una recre­ació atmosfèrica dels sen­ti­ments dels per­so­nat­ges de la pel·lícula, en què mos­trarà i farà sonar alguns dels ins­tru­ments que uti­litza en les seves ses­si­ons de musi­co­teràpia com el mono­cord o les wind chi­mes i inter­pre­tarà al piano una peça de la banda sonora del film Aro Tol­buk­hin, la pel·lícula d'Agustí Villa­ronga que va ser selec­ci­o­nada per Mèxic per repre­sen­tar el país als Oscar de Hollywood del 2003. Un plaer per a l'oïda.