“La principal expectativa és seguir gaudint del que fem”

És fàcil deixar-te portar per la sensualitat de la música de Clara Andrés i aturar-te en un detall suspés en el temps, amb traços senzills i una atmosferes lluminoses. Les pinzellades de lletres i sons arranquen un somriure íntim que connecta amb l'univers quotidià de qui escolta la vida sense pressa. Huit és el seu nou disc, un treball amb huit cançons i vint minuts de durada que convida a un descans per contemplar allò natural, les sensacions i els sentiments sense pretensions.

—Les lletres del treball són clares, netes d'artifici retòric i busquen la descripció de sensacions i sentiments, quins en concret has volgut plasmar?

—“Sempre m'agrada parlar de moments senzills, poc transcendents, eixos espais quotidians pels que passes cada dia. I parlar d'eixa tranquil·litat d'estar bé, serena, que cada volta valore més, supose que perquè vaig fent-me major…”

—El nou disc continua trepitjant els terrenys sonors de la música d'autor amb sons de pop, jazz i folk contemporani, però quins matisos nous incorpores?

—“Em treballat molt el detall en este disc, incorporant timbres xicotets com el del metal·lòfon i tot allò que toca el Xarli, el percussionista que al final vam batejar com “ferreteria”, una serra, una caixeta de música trencada…A més, em introduït un contrabaix i una viola”.

—Com t'has endinsat en el nou projecte Huit i de qui has rebut suport?

“Huit va començar a gestar-se com sempre, amb un recull de cançons noves que vaig presentar als músics i unes pinzellades inicials de com fer els arranjaments i cap on dur-les. De tots i cadascun dels músics vaig rebre suport però especialment del Marià Roch que de nou va fer el paper fonamental de produir el disc. A més, hem comptat amb l'ajuda de la discogràfica Chesapik que s'ha fet càrrec de part de la distribució i les despeses”.

—La primera cançó del disc es titula Fàcil. A partir d'aquesta, ens pots explicar com és el procés de creació d'una cançó?

—“En el meu cas una cançó comença amb una idea inicial, que pot ser una lletra o una frase musical, i a partir d'ahí vas construint la resta, donant-li forma a tot fins que tens una peça més o menys sòlida i coherent i, per suposat, que et satisfaça. La mostre a la sort de músics que m'acompanyen i fan els arranjaments i l'acaben de polir”.

—El teu primer disc, Dies i Dies, va ser guardonat amb dos premis: l'Ovidi Montllor i el Miquel Martí Pol, a més de ser tot un èxit en sales i teatres dels Països Catalans. Esperaves aquest èxit? Quines expectatives tens amb Huit?

—“Sincerament no esperàvem que fora tant ben acollit. Dies i dies ens ha donat moltes alegries i ha fet que tinguem moltes ganes de continuar fent cosetes, com este disc nou. La principal expectativa es seguir gaudint de fer i de compartir el que fem i, si pot ser, que a la gent que ja li venim agradant continuem fent-ho”.

—Segons tinc entés, no et consideres una cantautora sinó que consideres la teua música de “bandautor”. Pots explicar això?

—“Doncs tal i com indica la paraula, fem una música d'autora amb banda i ambdues coses són fonamentals per a que Clara Andrés siga el que és. Mai em canse de dir que em sent molt afortunada amb els meus músics per la qualitat que li donen al projecte i perquè el projecte no existiria sense ells”.

—La música en valencià sol ser un tant reivindicativa, seguiu vosaltres una manera diferent d'enfocar la música en la nostra llengua sense complexos?

—“Cantar en valencià, pel que siga, continua sent per sí mateix reivindicatiu. Sóc conscient d'això, i també ho faig amb consciència d'això, però principalment ho faig perquè es la meua llengua, amb la que parle i pense, i seria il·lògic utilitzar-ne una altra. El que està clar es que el valencià es tan vàlid i ric com qualsevol altre idioma per expressar qualsevol cosa”.

—La vostra agrupació s'ha mogut bastant per circuits en Catalunya, creus que fa falta més implicació al País Valencià per donar suport a noves agrupacions musicals?

—“Es evident que sí, que cal més suport al País Valencià, més recolzament. Sort que hui en dia tenim la gran finestra d'Internet per a deixar veure el nostre treball. Tinc la visió optimista que pel temps cada volta se li farà menys estrany a la gent sentir cantar en valencià i que la gent que ja ho feia no buscarà només que s'empri esta llengua, i això repercutirà en la qualitat de la música i farà reaccionar al mercat”.

—Quins músics escoltes i quan ho fas?

—“Sóc prou del silenci. Crec que d'això patim un poc els músics, de buscar el silenci. Però de tant en tant em dedique moments d'escoltar molta música, sobretot tranquil·la, que t'acompanya. M'agrada molt Anthony and de Jonson, Cibelle, Jack Jonson, Agnus and Julia Stone, Kiko Veneno, Drexler, A Camp…

—El 25 de febrer actues al teu poble. Com et sents quan cantes a Oliva?

—“Sincerament tinc una festa per dintre, una barreja d'entusiasme, repte, por, alegria, exigència, satisfacció…es molt més fàcil ser anònima però per a mi es un orgull ser escoltada al meu poble i he de dir em sent molt recolzada i que m'estan fent sentir molt bé a Oliva”.