‘Wanted sardanistic people'

Ja és ben bé cert que els temps per al sardanisme han canviat. De fet, són recents i tots les hem viscut, però socialment parlant, i també mentalment, sembla que ja paren força lluny aquelles convocatòries multitudinàries de sardanistes obertes absolutament a tothom, joves, grans, homes, dones, nens, nenes, blancs, asiàtics, cristians o musulmans, fent gala d'una característica que ha estat ben pròpia del sardanisme però que per molts ara sembla que només hagi de ser vàlida per al món casteller. No calia que fossin dates assenyalades, com ara aplecs o diades concretes. Qualsevol audició o ballada al carrer era festa, i per si sola, ja feia una funció de reclam per al sorgiment de noves vocacions. A més, les colles de competició, que sovint hi feien assajos en directe, hi desenvolupaven una tasca de captació de fidels bàsica no només per al seu sector sinó sobretot per al sardanisme en general.

Deu ser per la crisi o deu ser per l'evolució social, però el fet és que les ballades diumengeres al carrer són cada cop més escadusseres, el volum de parròquia que arrosseguen és cada cop més centrat en una franja d'edat concreta i les colles de competició són cada cop més cares de veure fora del seu submón. La captació de fidels s'ha de trobar d'altres maneres, i a Girona ho estan provant amb aquell sistema dels papers enganxats als fanals, dels quals se'n pot arrencar un trosset amb un telèfon. És un sistema que normalment s'utilitza per oferir serveis com ara ensenyar anglès o fer feines domèstiques, però a Girona han pensat que també pot ser un sistema per oferir vocacions. “Es busquen joves per [sic] colla sardanista”, s'hi pot llegir, utilitzant el més pur llenguatge de l'oest. Una iniciativa senzilla i valenta. Doncs que hi hagi sort, i que la vocació de servei sigui recompensada.