Primavera Jamboree

No tan sols de jazz viu el Jamboree. El soterrani de la plaça Reial de Barcelona és també receptiu a altres formes de vida sonora que no tenen la improvisació i els ritmes sincopats entre les seves prioritats. Els últims dimarts de cada mes el seu escenari està reservat a un duet molt especial que es conjura a partir de la cançó portuguesa, el fado, la bossa nova i la copla. Ells són la vocalista Núria Piferrer, Névoa, i el guitarrista Vicenç Solsona. Fruit de la bona entesa que van establir durant la gravació del disc homenatge a la reina del fado Amalia Rodrigues, Estranya forma de vida, la cantant i el músic s'han confabulat com a parella escènica amb la voluntat de treure el màxim profit de la seva complicitat. L'esplèndida veu de Névoa, densa, intensa, dramàtica, adquireix sobre les cordes de Vicenç Solsona una projecció lleugera i delicada, com si l'esgarrip de les històries que explica es convertís en una carícia. Suposa una reveladora sorpresa veure com una intèrpret habituada al registre tràgic o si més no melangiós del fatum suavitza i entendreix les seves formes fins a uns nivells de seducció realment captivadors. Solsona, mentrestant, joguineja i remena el seu instrument amb el gaudi al rostre d'aquell que fa allò que més li plau. La química que transmet el duo, natural i espontània, genera un caliu que il·lumina la sala com si entre les parets fosques i cavernoses del Jamboree també hagués arribat la primavera. Ja saben, plogui, nevi o faci tempesta, els últims dimarts de mes no s'estiguin de baixar les escales que porten fins a la cava del Jamboree si volen que els sorprengui la primavera.