De música i literatura

No és la primera vegada que Montse Castellà fa un disc amb vincles literaris. Aquesta sembla la seua vocació: utilitzar la literatura per fer fluir la música. GEMINIS, editat per la productora Indi Music, és el seu tercer treball discogràfic i s'ha inspirat a l'hora de compondre les lletres de les cançons en articles de la revista Gèminis, fundada el 1952 per Gerard Vergés i Jesús Massip en plena postguerra franquista. També el seu disc anterior, L'escriptor inexistent (2007), incloïa frases textuals d'escriptors ebrencs i universals. Aquesta vegada ho ha tingut una mica difícil. “Estem parlant d'una revista amb entrevistes i articles d'assaig, convertir això en cançons ha sigut més complicat”, diu. El disc vol ser un homenatge a aquella revista feta des de la perifèria però amb vocació universal, que incloïa entrevistes i converses amb escriptors com Vicente Aleixandre, Gerardo Diego o Carles Riba. “He intentat copsar a les cançons les sensacions de Vergés i Massip quan feien aquelles entrevistes”, diu.

Però Castellà explora una mica més enllà el concepte Gèminis, recorda que li van posar aquest nom a la revista perquè els impulsors eren dos i perquè era una paraula que s'escrivia igual en català que en castellà, ja que van optar per fer servir les majúscules en un moment en què no s'accentuaven, així burlaven la censura del moment, tot i que la majoria de textos eren força en castellà. La cantautora juga amb aquest concepte de Gèminis, per incloure la dualitat nord desenvolupat, sud subdesenvolupat i per reivindicar el bilingüisme. Dels dotze temes que inclou el disc, cinc són en castellà.

“Animal de directe”, com ella mateixa s'autodefinix, Castellà ha concebut el disc com a espectacle en viu que inclou la veu d'un narrador, Vicent Pellicer, i projeccions audiovisuals. El va presentar ahir, després d'una preestrena a Barcelona, a la Fira Literària de Jesús, i serà la cloenda de la Fira d'Espectacles Literaris Litterarum de Móra d'Ebre. Està contenta perquè viu de la seua afició que és la música, amb la gravadora sempre a mà per enregistrar les idees que li vénen al cap i des de fa tres anys ha incorporat, a més de la guitarra, el piano als seus directes. Segons el pressupost del bolo el toca ella mateixa. Al disc, però, inclou altres instruments: la bateria, el baix i el violí i a més hi ha dues cançons en què incorpora les veus de Quico el Célio i del cantant Pau Alabajos.