De peluts, capgrossos i carboners

Poc en devia ser cons­ci­ent el pilot d'una nau de cabo­tatge que feia el tra­jecte entre Vila­nova i la fron­tera amb França de les con­seqüències que tin­dria en el futur una cançoneta que es va entre­te­nir a enfi­lar amb els mal­noms de bona part dels muni­ci­pis de la costa del Maresme. Aquests gen­ti­li­cis pejo­ra­tius, la majo­ria posats pels pobles del cos­tat, s'han anat per­dent amb el temps i només la gent gran en fa memòria. D'alguns, fins i tot, ningú en sap dir l'ori­gen i esta­ven con­dem­nats a l'oblit. Amb la volun­tat de recu­pe­rar la tra­dició i aquest cos­tum català tan nos­tre, la xarxa de bibli­o­te­ques muni­ci­pals del Maresme s'ha tor­nat a empes­car un pro­jecte engres­ca­dor que veu la llum per Sant Jordi i que recull tots aquells mal­noms que han carac­te­rit­zat les pobla­ci­ons i que, de vega­des, donen raó de mol­tes de les pecu­li­a­ri­tats dels seus veïns. L'expe­ri­ment ha donat com a resul­tat un lli­bre amb espi­ral, fàcil­ment con­sul­ta­ble, amb la col·labo­ració de per­so­nes dels 24 muni­ci­pis on arriba la xarxa. Tal com indi­quen els res­pon­sa­bles, es tro­ben a fal­tar gen­ti­li­cis tan cone­guts com els d'Argen­tona: repi­ca­tru­ges, o de Sant Pol: quina hora és?, però la man­cança res­pon al fet que en aquests pobles no hi ha, encara, bibli­o­teca pública. També expli­quen que en algu­nes pobla­ci­ons ha estat impos­si­ble recu­pe­rar el mal­nom. En aquests casos s'ha optat per recu­pe­rar l'ori­gen del nom de l'indret.

Però anem per feina. Que dels de Mataró en diuen cap­gros­sos no és des­co­brir res. Però que el qua­li­fi­ca­tiu prové d'un ele­ment orna­men­tal que hi havia en un por­tal de l'antiga mura­lla cons­truïda el segle XVI segur que sorprèn a més d'un. I els de Pineda? Sem­bla que eren cone­guts com a males cares o també, com a nyer­ros. Nyer­ros era el nom d'un dels dos bàndols en què estava divi­dida la noblesa cata­lana a finals del XVI i prin­ci­pis del XVII. Evi­dent­ment, i com marca la històrica riva­li­tat, si a Pineda eren nyer­ros, a Cale­lla eren cadells, l'altre bàndol. El mot gafar­rons pels habi­tants de Premià de Mar té qua­tre orígens. Un d'ells parla de la venda mas­siva d'aquests oce­llets a les para­des de les Ram­bles com a pro­ducte autòcton de la població mares­menca. Els dos Vilas­sar es dis­pu­ten la pater­ni­tat d'un mal­nom espe­ci­al­ment cruel amb els ani­mals. Els diuen penja-ases en memòria del pobre ruc que van his­sar amb una corda perquè es mengés unes her­bes del cam­pa­nar. A Mal­grat eren car­bo­ners, perquè car­re­ga­ven molt de carbó en els vai­xells que anco­ra­ven prop de la platja i a Canet eren gita­nos perquè a finals del segle XV se n'hi va ins­tal·lar un impor­tant assen­ta­ment que va col·labo­rar en la cons­trucció d'embar­ca­ci­ons. A Cabrils són peluts com a sinònim de difícils de domi­nar i al Mas­nou, gepe­ruts perquè, com a poble pes­ca­dor que era, quan els homes arri­ba­ven a casa dei­xa­ven les jaque­tes molles d'aigua de mar en el pom de l'escala i quan se les tor­na­ven a posar havien aga­fat la forma de bony.