El Fòrum encara no és Benicàssim

Amb una mitjana de 40.000 espectadors congregats diàriament al Fòrum, el San Miguel Primavera Sound ha tornat a demostrar-nos que no hi ha llistó que no pugui superar. Ni tan sols una senyora final de lliga de campions, durant la qual només un promotor inconscient amb ganes de perdre tot el seu patrimoni organitzaria cap concert, ha servit per frenar l'espectacular línia de creixement d'un festival que, el 2001, va reunir 8.000 persones al Poble Espanyol, que el 2005, en el primer any al Fòrum, en va aplegar 44.000 i que, aquest cap de setmana, n'ha aconseguit tenir més de 120.000. Ha estat, l'onzè, el
Primavera més massiu de la història, però ni molt menys el que ha anat acompanyat de més incomoditats. Matisem. Les cues del primer dia, sí, van ser un martiri. La llei seca que, per un problema amb un nou sistema de pagament de les cerveses, va imperar dijous va ser molt a punt d'incitar una revolta. Però el trànsit entre els vuit escenaris va ser fluid, les aglomeracions durant els concerts dels grups més populars no van ser
tan brutals com en anys pretèrits
i, en definitiva, la música es va poder seguir amb millors condicions que, sense anar més lluny, l'any passat amb Pixies o Pet Shop Boys. La capacitat del San Miguel Primavera Sound per resistir-se a la benicassimització que tant la va amenaçar el 2010 (entengui's aquest concepte, resumidament, com el moment en què la música ja no és l'element més important per a l'assistència a un festival) serà el que calibrarà l'equilibri futur entre qualitat i quantitat del qual encara pot presumir el Primavera Sound.