Connexió Levine

Els dos principals cicles privats de la ciutat, Ibercamera i Palau 100, van coincidir en convocatòria el dia després que se sabés que el tercer en discòrdia, Euroconcert, plegava veles. Una molt mala notícia per acabar la temporada. Serà l'última?

Fabio Luisi havia de cloure el curs d'Ibercamera, però va preferir aparcar l'orquestra de la qual és titular, la Simfònica de Viena, per substituir un fràgil James Levine en la gira del Met al Japó, evidenciant de pas on deuen ser les seves prioritats. Per reemplaçar-lo, els promotors van cridar Andrei Boreiko, que fa 7 anys ja va cloure el curs de Palau 100 tot substituint... James Levine. El món, indignat o no, és ben petit.

La presència de Boreiko no va implicar cap canvi en un programa sense sorpreses fins i tot en les propines (la Dansa hongaresa núm. 5 de Brahms, la Pizzicato Polka de Strauss), i que es va desenvolupar per camins d'una correcció tan digna d'agrair com poc estimulant. A la Inacabada de Schubert el director rus va aconseguir uns pianíssims de gran subtilesa, però els cantells arrodonits i els atacs estovats van restar turbulència a l'obra. En l'Heroica de Beethoven Boreiko va prioritzar més el sentit arquitectònic i la claredat expositiva que una visió realment aprofundida d'una pàgina sense parió. L'element diferencial de la sessió el va aportar Aldo Ciccolini i la seva exquisida elegància al Concert núm. 23 de Mozart, sobretot en un pudorós adagio, que deixava en intranscendent anècdota petits esborronaments. La propina que va oferir, la Sonata Kk380 de Scarlatti, va ser l'únic instant de música veritablement lliure de la nit.