Rèquiem global

Un orfeó català, una orquestra francesa, un baríton britànic i una soprano i un director russos interpretant un rèquiem alemany. D'aquesta barreja el que en va sortir més ben parat va ser l'Orfeó Català, que preparat pel seu director titular, Josep Vila i Casañas, va ser dirigit amb molta atenció per Tugan Sokhiev, que sabia que la paraula era bàsica per exposar el contingut d'aquesta impressionant obra, Ein deutsches Requiem, op.45, de Brahms. Va aconseguir delicadeses que molts cors professionals no poden oferir i en els moments de més intensitat sonora va ser corprenedor, com en el del cèlebre passatge “Que tota carn és com el fenc...” i el de la penúltima part “La mort ha caigut per sempre més”. Anastasia Kalagina, fins fa quatre anys encara a l'escola de perfeccionament de veus joves del Mariinski, va lluir seguretat i bona veu, i el baríton Garry Magee hi va aportar eficiència professional. Al conjunt de la sessió li va faltar connectar amb l'èpica i complexitat brahmsianes i vam veure un director que no havia acabat de fer seva la partitura i semblava vacil·lar no aconseguint dels seus músics la precisió en moltes entrades. No ens va semblar el millor moment d'una no gaire brillant orquestra. Sokhiev va reprendre, però, l'alè en les dues parts finals, quan van sorgir els moments més abrandats. Aquesta obra, els mateixos conjunts l'havien interpretada a Tolosa els dies 27 i 28 de maig.