La poesia del somni

Convé insistir en la idea: cada cop més, el cinèfil s'ha d'anar acostumant a mirar més enllà de la cartellera, perquè el mercat del DVD està omplint buits, no sols historiogràfics, que els circuits de la distribució en sales ja no volen –o poden– omplir. Alguns exemples: la col·lecció Cahiers du Cinéma-España, que edita Cameo, està donant una segona oportunitat a treballs essencials que han tingut un pas molt fugaç a les sales –des del Ne change rien (2009) de Pedro Costa fins al Caracremada (2010) de Lluís Galter, passant per La vida sublime (2010) de Daniel Villamediana– al mateix temps que estrena, en format domèstic, títols de la primera divisió de la creativitat que, difícilment, podrien mantenir un pols –en qüestions de recaptació– no ja amb els blockbusters de les majors, sinó amb el model d'autoria tova que darrerament afavoreixen els programadors dels cinemes en versió original: l'extrema Kinatay (2009) de Brillante Mendoza o Wendy and Lucy”(2008) de Kelly Reichardt.

La firma Mediatres Estudio, d'altra banda, està editant puntualment –amb distribució d'una major: Warner– joies del nou cinema coreà que, pel seu sentit de l'espectacle i pel hype que han generat al seu pas per festivals, un s'esperaria veure en una sala comercial com, fins fa no tant, ho havien aconseguit alguns treballs de Kim Ki Duk, Park Chan Wook, Bong Joon-ho o Kim Jee-Woon: precisament, les obres més recents d'aquests dos últims autors esmentats –Madre (2009) i Encontré al diablo (2010)– enceten la iniciativa.

Com en el mercat del llibre, en aquest context també hi ha marques en què un pot confiar cegament. És el cas, per exemple, d'Intermedio, que acaba de treure una novetat que, a primera vista, pot semblar més modesta que les seves edicions recents del cinema assaig de Godard o de l'obra d'Huillet i Straub i que, per aquest mateix motiu, mereix ser destacada especialment: Raoul Servais. Integral de cortometrajes. L'edició parteix d'una iniciativa del Festival de Cinema d'Osca, circumstància que també marca un precedent que cal esperar que tingui continuïtat: l'harmonia desitjable entre programadors de festivals i segells de DVD a l'hora d'editar possibles catàlegs en moviment. La integral de Servais és doblement inusual: ni l'animació d'autor per al públic adult ni el format de curtmetratge tenen excessiva presència al mercat.

Si no recordo malament, Harpya (1979), curtmetratge de Servais guardonat amb la Palma d'Or a Canes, va gaudir de certa popularitat en els cinemes de versió original tot acompanyant El timbal de llauna (1979), de Volker Schlöndorff: virtuosa combinació de fons sintètics i imatge real, Harpya va ser el camp de proves d'una tècnica desenvolupada per Servais –la servaisgraphie– que es pot considerar la premonició analògica de la fusió entre virtualitat i realitat que ara possibilita la imatge digital. Servais només va rodar un treball utilitzant exclusivament la servaisgraphie: Papillons de nuit (1998), pel·lícula que permet a l'espectador viure l'experiència surrealista d'endinsar-se dins d'un quadre de Paul Delvaux, que cobra una vida pertorbadora gràcies a la tècnica d'un cineasta que, en la seva joventut, va ser aprenent de René Magritte. Harpya i Papillons de nuit són els treballs més filosurrealistes del belga, però el DVD d'Intermedio permet veure tots els seus rostres: el de l'autor de sàtires conscienciades de traç gairebé ideogràfic, el del cineasta capaç de fer girs insospitats a la metaficció i, sobretot, el de l'utopista compromès amb la missió de trobar en la imatge animada la secreta poesia dels somnis.