Més enllà de la muntanya

S'acosta un Grec que s'inicia amb regust de sardana. Cesc Gelabert hi estrena La muntanya al teu voltant, una proposta que va començar a veure la llum en els darrers tallers d'investigació que ell mateix va conduir a la darrera Fira Mediterrània de Manresa. A més del seu cos de dansa, hi participen dansaires de diferents colles sardanistes, mentre que Perejaume, Lydia Azzopardi, Carles Santos, Borja Ramos, Salvador Brotons i la Banda Municipal acaben de donar forma a un espectacle que exposa la capacitat expressiva de la sardana.

És un secret a crits que la sardana arrossega una bona mà de prejudicis que li fan difícil evolucionar, uns prejudicis que, tot sigui dit, una part del sector ha afavorit i que es van fer palesos en la presentació de l'espectacle. Si s'ha de jutjar pels articles de l'endemà, semblava que alguns dels assistents no acabaven d'entendre-ho, com si una cosa fos apostar pel flamenc o pel tango, però on s'és vist que tot un Grec pugui començar amb flaire de sardana. Gelabert sempre s'ha mostrat perplex davant aquests prejudicis i ha volgut treballar amb respecte i amb rigor una forma d'expressió dansada que musicalment s'ha desenvolupat fins a demostrar que no té límits però que encara ha de trobar el seu espai escènic. I sobretot, social. Ja li havia donat un oxigen vital amb propostes anteriors de formats més intimistes, però amb aquest espectacle li vol obrir portes i finestres per fer-li passar aire. Posar-la en valor i, potser també, revitalitzar-la. De la seva part, programant-lo, el Grec demostra una gosadia inèdita que tant de bo bellugui muntanyes, encara que en contrapartida hagi renunciat al concert de música de cobla sense explicacions (ni lamentacions públiques del sector, també tot sigui dit). Potser massa cobla, per a un sol Grec? Ai, els prejudicis.