L'Arxipèlag i El Canal
El teatre de Perpinyà dissenyat per Jean Nouvel s'inaugurarà a l'octubre amb una coproducció d'El Canal i presenta una temporada 2011/2012 molt llaminera
La cantate de l'Archipel és l'espectacle que inaugurarà el majestuós Teatre de l'Arxipèlag de Perpinyà –una bellesa arquitectònica ideada per Jean Nouvel– els dies 10 i 12 d'octubre d'aquest any, una coproducció amb el Centre d'Arts Escèniques de Salt i Girona (El Canal) en el marc del projecte Escena Catalana Transfronterera (ECT), dirigida per Ariel García Valdés i en què actuaran Cali Burçu Uyar, Sergi López, Carles Santos, Sol Picó, Daniel Tosi
i l'Orquestra Perpignan Mediterranée, entre d'altres. L'escenari serà El Granat, la sala principal del teatre, en què la torre escènica evoca un castell càtar i el pati de butaques està tancat en una mena d'espectacular volum
esferoide, recobert exteriorment per una resina de color granat que li
presta el nom.
El complex del Teatre de l'Arxipèlag, però, sota la direcció artística de Domènec Reixach, comprèn la majoria d'equipaments culturals d'arts escèniques i exhibició musical
de Perpinyà, a més dels festivals temàtics ja preexistents, com ara Les
Estivales, el Festival de Música Sacra i el Tilt.
Bons espectacles
La programació del Teatre de l'Arxipèlag conté força punts d'interès. El mateix mes d'octubre es reposarà l'espectacle Dunas, de
Maria Pagés i Sidi Larbi Cherkaoui, una coproducció d'El Canal i l'Arxipèlag que també s'ha vist en
el Festival Grec de Barcelona i arreu del món
amb un èxit enorme. El mateix mes s'hi podrà
veure Tennessee Williams Tokyo Bar, del Theatre des 13 Vents, o el que és
el mateix, el Centre Dramàtic Nacional del Llenguadoc-Rosselló, a Montpeller, que també presentarà a Perpinyà, al gener, Le Dindon, de Georges Feydeau, amb direcció
de Philippe Adrien.
El mes de novembre hi haurà una versió d'Ubú rey, de Jarry, Ubu enchaîné, dirigida per Jean Jemmett i amb Eric Cantona com a protagonista, amb la Compagnie des Petites Heures, que també és responsable de Murmure des murs, una coproducció d'El Canal que es podrà veure a Temporada Alta
i en què la protagonista
és Aurélia Thierrée.
Un Tartuf a càrrec del Teatre Vidy de Lausana, que també hi portarà al febrer La salle d'attente (espectacle inspirat lliurement en l'obra Catégorie 3.1, de Lars Norén), amb direcció del polonès Krystian Lupa, donarà pas a una altra de les coproduccions amb El Canal en el marc de l'ECT –en total són set–: À louer, dels belgues Peeping Tom, que també es veurà a Girona. Até (companyia Quasi i Alain Béhar) tancarà el novembre, mentre que el mes de desembre la sala El Quadrat (Le Carré) serà el marc d'una funció de la coproducció amb El Canal Canigó, de Jacint Verdaguer, amb Lluís Soler.
Le Dindon i, sobretot, Octopus, un espectacle de dansa de la companyia de Philippe Decouflé (DCA), són les fites destacades del gener, que donaran pas, al febrer, a un muntatge de Hamlet dirigit per David Bobee, un director que
cal seguir amb atenció; l'espectacle de circ Du goudron et des plumes; l'òpera Didon & Enée, a càrrec del Teatree de la Mezzanine, i la peça dirigida per Krystian Lupa.
Hans was Heiri és una altra de les coproduccions de l'Arxipèlag i El Canal, en la qual també intervé el Teatre Vidy de Lausanne. Aquesta és una creació de la companyia Zimmermann & de Perrot i segueix el patró, pel que fa
a la producció, que s'imposa en aquests moments, que és la participació d'un gran nombre de productors, la qual cosa també
assegura que l'espectacle tingui un bon circuit d'exhibició. Això serà el mes
de març de l'any vinent,
en què també es podran veure L'épreuve (Marivaux), amb direcció de Clément Hervieu-Léger,
al Teatre Municipal, i Le suicidé (Nicolaï Erdman), a El Granat, amb la direcció de Patrick Pineau i
la Compagnie Pipo.
L'abril és el darrer mes d'activitat intensa a l'Arxipèlag, abans dels cicles d'estiu. Durant aquest mes, després d'un període de residència al teatre
dirigit per Domènec Reixach, la directora Marion Guerrero presentarà la posada en escena de La
saga des habitants du val de Moldavie, de Marion Aubert, a la qual seguirà un dels punts àlgids de la programació, La mort de Danton (Georg Büchner), amb direcció de Georges Lavaudant i producció
de l'Odéon de París.
Una joia visual de teatre d'objectes com Spartacus, del Teatre La Licorne, serà el preludi d'El llac
de les mosques, de Sol
Picó, el mes de maig, en tots dos casos a El Quadrat, i de la producció
de l'ECT Déjeneur chez Wittgenstein (Thomas Bernhard), dirigit per Frédéric Borie, també després de fer residència
al teatre perpinyanès.
Assignatura pendent per atraure públic del sud és la sobretitulació en català dels espectacles de text.
