Crítica
música
Música de proximitat en un entorn de luxe
Dos dels millors grups catalans –encara que un aparegués en versió reduïda i amb el nom del seu cantant i compositor principal– formaven un cartell irresistible, divendres a la inauguració del Sons del Món 2011, a Vilabertran. A més, anaven precedits d'un sopar (opcional) a l'Hort del Prior, en un deliciós capvespre empordanès, amb un menú –tronc de carbassó farcit de marisc amb salsa de carbassa, cuixa de gall dindi a la salsa taronja i flam de menta amb xocolata– elaborat pel restaurant Amiel & Molins i un vi, el Sàtirs blanc del celler Arché Pagès, seleccionat pel sommelier Roger Viusà prenent com a inspiració la música de Mishima. “Cent per cent Mishima”, deia David Carabén, el cantant del grup, divertit i orgullós per l'homenatge vinícola, mentre sopava a l'Hort del Prior, juntament amb els seus companys de grup i Santi Balmes i Julián Saldarriaga, de Love of Lesbian, els seus teloners de luxe en la versió comprimida anomenada també “Santi Balmes”. Perquè aquesta és una de les virtuts del Sons del Món: et pots trobar els músics sopant a la taula del costat o fent cua per agafar el segon plat, i després corrent també amb tu quan ens adonem que Balmes ha començat a tocar a la plaça de Fort i encara estem gaudint de la sobretaula.
Balmes i Saldarriaga van interpretar en format acústic algunes de les joies de Love of Lesbian –Allí donde solíamos gritar, un pletòric John Boy–, la versió de Lucha de gigantes en homenatge a Antonio Vega, i la perversió del Creep de Radiohead, reinterpretada amb grans ulleres de pasta i fina ironia com Tinc la grip. Tot un exercici de destil·lació de les millors essències de Love of Lesbian.
I després van arribar Mishima, desbordants i electritzants, amb una combinació suprema d'ordre i aventura, de poesia i rock'n'roll, com una colla d'intrèpids sàtirs saltant entre els arcs de la mil·lenària plaça fortificada, plena d'un públic extasiat que continuarà tenint set tota la vida, però ara menys.