El Cacaolat de can Viader

Hem dissimulat tant com hem pogut, però aquests dies els catalans hem viscut com un autèntic drama la possibilitat que Cacaolat deixés de fabricar-se. Fins i tot els que no prenen mai aquest batut de llet i xocolata envasat han considerat que seva desaparició seria com si ens amputessin deu planes del Fabra o ens escapcessin el Turó de l'Home o com si ens anunciessin la dissolució de la Principal de la Bisbal o de les colles castelleres de Valls. Vichy Catalán diu que en garantirà la producció, i per una vegada hem brindat amb aigua amb bombolles i no amb xampany.

Per celebrar-ne la continuïtat he anat a fer una consumició a la Granja Viader del carrer Xuclà de Barcelona, que és on el batut es va crear. Una placa situada en una columna de l'interior de l'establiment ho proclama: “A l'obrador d'aquesta granja l'any 1931 es va elaborar per primera vegada el Cacaolat”. En Domènec, un cambrer que porta anys a la casa, em fa a mans un àlbum amb fotos i retalls de diari que ho explica tot. L'any 1931, en Marc Viader i el seu fill Joan, que eren amos de la granja i de la marca de llet Letona, van visitar una fira alimentària a Hongria i van tornar-ne amb la idea del batut. Pel camí ja havien pensat com millorar-lo: el farien amb llet desnatada, que es conserva més. Fins llavors es veu que a la llet a la qual se li havia llevat la nata per fer-ne altres productes no se li veia la utilitat i es llençava. Aquest Marc Viader, fundador de la granja, havia vingut de jove a Barcelona des de la masia Can Marc de Cardedeu. El nom del poble originari de la família figura escrit en lletres grosses a la façana de la granja i en tots els llocs de la marca. La família es va mantenir fidel als seus orígens vallesans perquè durant uns anys va elegir la Fonda Europa de Granollers per celebrar-hi grans àpats i reunions, de vegades en companyia dels altres dos grans envasadors del país: els Daurella de la Coca-Cola i els Portabella de la Danone.

Després, Letona i Cacaolat van ser venuts a l'empresa madrilenya Clesa, fins que van arribar a mans de Ruiz Mateos, l'home que ens ha fet patir tant perquè semblava que Cacaolat havia d'enfonsar-se amb ell i la seva empresa Nueva Rumasa. Sort del Vichy. Les àvies que ens posaven una ampolla d'aquesta aigua a la tauleta de nit quan estàvem engripats ja ens deien que curava tots els mals.

La Granja Viader segueix al seu lloc conduïda per la família de sempre. Taules de marbre, cadires vieneses, senyores que hi passen la tarda davant una tassa de xocolata a l'hivern i d'un vas d'orxata a l'estiu. En Domènec i els altres cambrers van vestits com els cambrers d'abans. En una taula seu un noi de pell blanca com un glop de llet tot encaparrat davant uns papers. Vist com el veig, podria ser Enric Granados escrivint l'intermezzo de Goyescas.

La Granja té l'origen al 1871. Al principi diu que es limitava a repartir llet i elaborar plates de crema per a les cases senyorials del veïnat. Com que la granja es troba paret per paret amb l'església de Betlem i amb l'antiga Compañía de Tabacos de Filipinas de la Rambla, jo vull pensar que en Cinto Verdaguer va ser un consumidor d'aquesta llet i aquesta crema quan va ser primer almoiner del Marquès de Comillas i després capellà de Betlem. I perquè no em diguin que sempre mastego pa d'ahir, vull creure també que en Jaime Gil de Biedma, directiu i treballador de la Compañía, si no va ser un assidu de la granja va poder-ne sentir els efluvis de les ensaïmades acabades de sortir del forn des del seu despatx de caoba.

Jo no sé si la cuina catalana ha de ser declarada patrimoni de la humanitat. Em sembla que ja hi ha prou coses que són patrimoni de la humanitat. Ara: el Cacaolat, que ha alimentat mig país, hauria de ser tan recomanat com la llet materna.