Cartes creuades

Una exposició traça la relació d'amistat entre el poeta Miquel Martí i Pol i el pintor Antoni Miró

Tot va començar quan el pin­tor d'Alcoi Antoni Miró, admi­ra­dor de fa temps del poeta Miquel Martí i Pol, li va enviar el 1992 el lli­bre monogràfic de la seva obra La otra mirada. Martí i Pol, agraït que l'hagués esco­llit entre els set per­so­nat­ges estu­di­ats, li va enviar la pri­mera carta del que seria una breu però intensa relació epis­to­lar. El poeta va comu­ni­car-li la seva intenció d'adqui­rir un qua­dre del poeta, mal­grat no dis­po­sar de grans recur­sos. «Con­tent per la seva carta, li vaig enviar Roig muet i em sem­bla que ho vaig encer­tar, perquè li agra­da­ven molt les dones», explica Antoni Miro. En agraïment el poeta li va enviar un poema i així van estar-se dos anys escri­vint-se (Miró amb car­tes manus­cri­tes –«Esti­madíssim amic»–; Miquel Martí i Pol, a màquina –«Esti­mat amic»).

El pri­mer cop que es van veure per­so­nal­ment va ser a Alcoi, en una visita que el poeta va fer a Miró al seu mas del Sopalmo. «Era una per­sona amb un encant increïble, sem­pre estava som­ri­ent i era molt curiós», recorda el pin­tor. Després, quan Miquel Martí i Pol es va posar malalt, es van veure esporàdica­ment, sobre­tot quan Miró venia a Bar­ce­lona i el visi­tava a Roda de Ter. Així, la relació d'amis­tat es va man­te­nir durant 17 anys.

Una selecció d'aquesta cor­res­pondència, que va del 1992 al 1994, és la que recull ara l'Ins­ti­tut d'estu­dis Cata­lans (IEC) en l'expo­sició Mira­des cre­ua­des: Miquel Martí i Pol i Antoni Miró, inau­gu­rada dijous. Segons l'escrip­tor Car­les Cortés, autor del text del catàleg, «és un tes­ti­moni excel·lent de l'interès per l'obra res­pec­tiva» i per­met cop­sar l'enri­qui­ment mutu entre dos llen­guat­ges artístics com són la poe­sia i la pin­tura.

«Són dos arts molt pro­pers que cal que esti­guin en relació», argu­menta Miró, «la pin­tura no és una sim­ple expressió de la natura, sinó que té molta poe­sia». El pin­tor assu­meix una influència de Miquel Martí i Pol en el sen­tit que la seva poe­sia «és molt pro­pera al llen­guatge plàstic», és a dir, «com en la pin­tura s'esforça per sim­pli­fi­car, d'expres­sar amb el mínim, el màxim».

La mos­tra aplega, a banda del qua­dre Roig nuet, 30 colla­ges dels 38 que el pin­tor va fer ins­pi­rant-se en ver­sos de Suite de Par­lavà el 1994 amb la tècnica del dibuix, la pin­tura, el foto­mun­tatge i i la gràfica digi­tal. Setze són ori­gi­nals i catorze, ampli­a­ci­ons. L'artista, que ha tre­ba­llat amb l'obra d'altres poe­tes com ara Ausiàs March i Sal­va­dor Espriu, no con­si­dera que cap d'aquests colla­ges sigui una «posada en escena» dels ver­sos de Martí i Pol que els donen títol, sinó que poe­sia i pin­tura s'ali­men­ten mútua­ment. A mode d'home­natge, Miró va pin­tar del 2006 al 2008 una sèrie de cinc qua­dres que tenen com a pro­ta­go­nista la figura de Martí i Pol.

L'expo­sició es podrà visi­tar a l'IEC fins al 29 de juny. Paral·lela­ment, la gale­ria Art Nou Mil·lenni de Bar­ce­lona pro­posa l'expo­sició Cop­sar la rea­li­tat, amb obres de Miró (fins el 30 de juny) i la sala d'expo­si­ci­ons de la plaça Cívica de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona, la mos­tra Ciu­tats (del 9 al 30 de juny).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.