L'ou entre dues pedres

A Carme Por­ta­celi li escau la dra­matúrgia cen­tre­eu­ro­pea. Ens va donar a conèixer Schwab, Tabori, Mayen­burg, Jonigk o Jeli­nek, amb mun­tat­ges valents i pene­trants. Ara ens des­co­breix Slo­bod­zi­a­nek i aquest llenç cru de la Polònia con­tem­porània, una tras­bal­sa­dora La nos­tra classe, mirall de tants con­flic­tes de la devas­ta­dora natura humana.

Quan un país viu sota l'amenaça de ser escla­fat pels seus pode­ro­sos veïns, el fràgil ou (Polònia) entre les dues pedres (Rússia i Ale­ma­nya), corre el risc d'esde­ve­nir l'ou de la serp. L'han covat les llo­ques del naci­o­na­lisme i el cato­li­cisme polonès, expres­si­ons de la resistència de l'opri­mit front l'inva­sor, però ja sabem prou com patri­o­tisme i religió con­du­ei­xen sovint al fana­tisme i la discòrdia.

Amb una posada en escena directa i punyent, els per­so­nat­ges s'auto­pre­sen­ten com a com­panys d'escola i nar­ren els fets que han mar­cat les seves vides. L'àgil esce­no­gra­fia pren com a motiu els pupi­tres de la classe on estu­dien deu amics, cinc jueus i cinc catòlics que cir­cumstàncies exter­nes abo­ca­ran a l'odi. Si els catòlics patriòtics seran per­se­guits per l'ocu­pació comu­nista, els jueus seran exter­mi­nats amb l'arri­bada dels nazis, però de la mà dels matei­xos con­ciu­ta­dans con­ver­tits en dela­tors i braç exe­cu­tor dels crims més exe­cra­bles. Els deu intèrprets sos­te­nen l'esfereïdora tragèdia amb viva tensió i capa­ci­tat camaleònica. Es mouen en mesu­ra­des core­o­gra­fies de tau­les i cadi­res, ide­a­des per Fer­ran Car­va­jal, que a més incor­pora el capellà ludòpata i pede­rasta que repre­senta l'anti­se­mi­tisme catòlic ins­pi­ra­dor de tants pogroms. Des­taca també Rosa Bola­de­ras, vio­lada per jueva; el seu botxí David Bagès, o el seu fugi­tiu marit, Roger Casa­ma­jor.

El for­mat brechtià del mun­tatge escan­deix l'acció amb cançons i balls que inter­pre­ten com a autòmats o mani­quins, esclaus dels pre­ju­di­cis que defi­neix la massa.

Els espec­ta­dors res­tem cla­vats a la butaca durant l'impla­ca­ble cer­cle vital que dibuixa el com­mo­ve­dor mun­tatge. Un espec­ta­cle que t'encon­geix el cor i et remena les entra­nyes. I que fa pen­sar en rea­li­tats tan­gi­bles d'aquí i d'ara mateix, quan es gua­nyen elec­ci­ons ali­men­tant la xenofòbia.