Festival conquistat
El Festival de Benicàssim, cada cop més britànic, comença la setzena edició refent-se de la davallada de públic de l'any passat
vs. Rockers va omplir el recinte amb una mescla excitant i poètica de ritmes
Aquests dies fa justament quinze anys que el Doctor Music Festival intentava construir una ciutat del rock al mig de les valls del Pallars. Però en una població costanera i turística de la Plana Alta ja feia un
any que un grup de joves madrilenys havien començat un petit i modest festival de perfil indie. El Festival Internacional de Benicàssim al final s'ha acabat convertint en una ciutat mutant que cada any es construeix i en la
cita ineludible del mapa
de festivals del país.
Hi ha fenòmens estranys que només es poden donar dins l'esplanada del FIB. La mateixa cara d'estranyesa que posaven els guiris davant la devoció que despertava Russian Red era la que tenien els autòctons davant la passió que despertaven Plan B o Paolo Nutini. És el FIB, també, l'únic festival de l'Estat on els grups locals s'adrecen a la concurrència en anglès mentre els guiris s'esforcen a saludar en castellà. Aquells que tant es van queixar per la presència de Julieta Venegas van poder respirar tranquils: el festival no es va enfonsar. Ben al contrari, va mostrar una pluralitat i obertura de mires encomiable. The Streets havien de ser el plat fort
de la jornada gràcies a un hip-hop d'arrel rockera i consciència de carrer, però no van ser capaços de fer un concert per passar a la història del FIB. Més anecdòtica va ser Gasteiz Gang, que amb l'esquer del futbolista Gaizka Mendieta, va quedar només com un lluïment del periodista valencià Juan Vitoria i la seva filla als plats.
Tot i la conquesta inapel·lable de les forces britàniques, el FIB encara té la sana qualitat de descobrir propostes fascinants. I aquest va ser el cas de Congotronics vs. Rockers, un projecte multiracial nascut de les músiques del Congo que va omplir el recinte amb una mescla excitant i poètica de ritmes. Però aquesta fusió xoca amb el que cerca algú que és capaç d'anar vestit tota la nit amb una disfressa
de tauró i que de ben segur va sentir-se com a peix dins l'aigua amb l'electrònica gruixuda Chase & Status o gruixudíssima de Pendulum, grups que demostren que les seqüeles de Prodigy són pitjors del que ens temíem.