Cases natals i simpatia

Dimecres va ser un gran dia per a Reus perquè es va reparar una injustícia històrica: es va col·locar, per fi, una placa al lloc on va néixer Pere Mata, tal vegada l'únic fill il·lustre de la ciutat que no tenia placa a la casa natal, encara que en aquest cas la casa natal ja faci anys que no hi és, que és el que passa quan s'espongen les ciutats velles per reformar-les, que ens anem quedant sense cases natals, i per això, doncs, la placa s'ha hagut de penjar en una casa moderna. La cronista va anar ràpida a l'acte no tant per la placa sinó per observar el tipus de ritual que el nou govern local imprimeix en actes com aquest, o sigui, quin n'és el llibre d'estil. A veure. Hi va haver tres oradors: el Massó del museu, que va fer la necessària semblança biogràfica del metge, polític i escriptor, del qual enguany es compleix el bicentenari del seu naixement; Francesc Font de Rubinat, president del consell d'administració de l'Institut Pere Mata; i l'alcalde Carles Pellicer. De les tres intervencions va excel·lir la del senyor Font perquè no va parlar pas gaire de Pere Mata sinó que ho va fer de Prim, un personatge molt més èpic que el seu amic Mata i que, per tant, dóna més joc als discursos. Tant que l'orador li va retreure que es “deixés assassinar”. Dóna més joc o no Prim que Mata? Total que el discurs del senyor Font va servir per recordar que el 2014 tots plegats celebrarem joiosos el bicentenari del naixement del general, com el 2013 celebrarem, també contents i alegres, el 175è aniversari del naixement de Fortuny, els fills il·lustres més insignes de Reus. Ens espera, en conseqüència, una activitat cultural municipal amb un fort regust de necrofília.

Això si no ho atura la delicada situació econòmica de l'Ajuntament, que és de tothom sabut que el nou govern s'ha instal·lat en un discurs molt negre i que només el pas del temps anirà confirmant o matisant (en tot cas, no pas desmentint). Sigui com sigui, la cronista va poder comprovar com serà l'estil que s'imprimirà en aquest mandat als actes de col·locació de plaques: informalitat i simpatia. Així, va veure la poderosa segona tinenta d'alcalde, Teresa Gomis, comentant molt riallera al president del Centre de Lectura, Xavier Filella, que no n'hi ha “ni cinc” per a les obres d'ampliació de l'entitat, obres que, d'altra banda, estan aprovades i adjudicades. No va semblar que a Filella la notícia li fes la mateixa gràcia que feia a Gomis. Però aquest sembla que serà el nou sentit de l'humor municipal. Caldrà acostumar-s'hi i com més aviat ho fem, millor. En resum, simpàtic l'alcalde, simpàtica la tinenta d'alcalde i simpàtic tothom, encara que la cronista va notar una mica desplaçades les socialistes Pallarès i Guaita i va posar falta a la Garrido i a la Dosaiguas. I va trobar entranyable la foto final de grup en franca harmonia i germanor sota la placa. Va ser un detall simpàtic. En fi.