Cultura

Mor Carles Sentís

Va participar activament
en el retorn a Catalunya del president Tarradellas

A Carles Sentís gairebé li ha tocat viure tot un segle. Al desembre el degà dels periodistes, mort ahir, hauria fet cent anys. Cent anys d'història viva del
periodisme català. A Sentís li va tocar narrar de prop la convulsa història dels segle XX. I va tocar totes les tecles: va escriure sobre Cambó però també sobre la immigració d'andalusos i murcians a Catalunya, va escriure sobre
la descolonització d'Àfrica, i va assistir a l'alliberament del camp de concentració nazi de Dachau per l'exèrcit nord-americà i a les sessions dels judicis
de Nuremberg.

Sentís va iniciar la seva activitat periodística als anys 30 en diaris com La Publicitat, L'Instant i La Veu de Catalunya i setmanaris com Mirador, on va publicar una sèrie de reportatges sobre el Transmiserià, els autocars clandestins que transportaven emigrants de Múrcia i Andalusia cap a Catalunya. Sentís va elaborar aquests reportatges fent-se passar per un emigrant, i va ser així un pioner de les noves tècniques periodístiques.

Durant la Segona Guerra Mundial va ser corresponsal de guerra dels diaris Abc i La Vanguardia a Àfrica i Europa. Corresponsal a Nova York i París, va ser director de l'agència Efe, del diari Tele/eXprés i de Ràdio Barcelona. Va ser degà del Col·legi de Periodistes i del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. En els últims anys havia col·laborat a l'Avui i a La Vanguardia.

Però Sentís no era només un cronista de la realitat, sinó que va voler ser-ne part activa. En les seves memòries, publicades el 2006, Memòries d'un espectador, es va defensar de les acusacions d'haver estat espia de Francesc Cambó durant la Guerra Civil i d'haver col·laborat amb el franquisme. “Mai he estat franquista –va
dir en una entrevista a l'Avui–, vaig conviure amb el règim, com tants”.

Després de la mort de Franco, Sentís va ser director general de Coordinació Informativa en el primer govern de la monarquia i Adolfo Suárez el va fer el seu home de confiança a Catalunya. El 1977 va ser escollit diputat per la UCD i el 1982 va ser nomenat conseller del regne. Des del seu lloc a Madrid, va propiciar el retorn de Josep Tarradellas a Catalunya. A més de les seves memòries, Sentís va publicar llibres com Viatge en Transmiserià; I, de sobte, Tarradellas, i L'instant abans del 36, entre d'altres. Els funerals de Carles Sentís tindran
lloc demà a les 10.30 h
al tanatori de Sant Gervasi, a Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.