Bona música al claustre

Sentir damunt de l'herba, en un angle d'un claustre meravellós, en una nit esplèndida, una sonata de Mozart, en aquest cas la en Si bemoll major per a flauta i piano, ens situa a un nivell de privilegi absolut. I més si ha estat interpretada de manera sensible i delicada, plena de matisos, per aquest duo afortunat que formen la flautista Patricia de No i la pianista Alba Ventura. En Mozart va pesar més el piano que la flauta i, en canvi, en la penúltima obra composta pel gran pianista Chopin –les variacions sobre una ària de La Cenerentola de Rossini– la protagonista va ser indubtablement la flauta. Quan fa tretze anys Patricia de No es va presentar en el Concurs Montserrat Alavedra de Música de Cambra ja acreditava la seva potencialitat expressiva, la qual ara, amb el temps i després de col·laborar amb nombroses formacions musicals ha completat amb un domini més alt de l'instrument que li ha permès oferir una esplèndida obra del flautista i pedagog francès Paul Taffanel (1844-1908), la Fantasia sobre Der Freischütz de Weber, la qual no funciona si no hi ha un lliurament total per part de l'intèrpret. Molt bé Alba Ventura en aquesta faceta de música de cambra, en què, com en la seva col·laboració amb el Quartet Casals pel Quintet de Granados, també excel·leix. El programa, a més, incloïa unes variacions de Schubert sobre el tema Flors seques que, per la contundència que atorguen al piano, tot i els grans moments conjunts, s'apartaven de l'evanescència inicial recuperada, això sí, en les Tres romances op. 96 de Robert Schumann, que van encetar la segona part.