cultura

música

Crònica

Joves per sempre

Tenen moltes cançons que són autèntica memòria sonora col·lectiva

Sap una mica greu que el rock penin­su­lar hagi estat tan ingrat amb els seus pio­ners. Aquest seria el cas del Dúo Dinámico, l'equi­va­lent nos­trat dels Everly Brot­hers. Aquí, a Manolo i Ramon, el Dúo Dinámico, gai­rebé se'ls con­si­dera només un objecte des­fa­sat per a vene­ració de nostàlgics dels sei­xanta. I, després de veure'ls dijous al Fes­ti­val Jar­dins de Cap Roig, tots dos havent superat ja la bar­rera dels setanta anys però amb una vita­li­tat a prova de bomba, els tòpics es des­mun­ten de cop. Per començar, hi ha les cançons: en tenen unes quan­tes que són autèntica memòria sonora col·lec­tiva, començant per Resis­tiré, la cançó que va obrir el con­cert i que també el va tan­car una hora i mitja després, com una vis­ce­ral decla­ració d'inten­ci­ons, amb les imat­ges del final d'Átame d'Almodóvar en què Loles León, Anto­nio Ban­de­ras i Vic­to­ria Abril can­ten a sobre del tema, que sona per la ràdio del cotxe. De fet, les pro­jec­ci­ons són una part impor­tant de l'espec­ta­cle i ser­vei­xen per fer peda­go­gia sobre la llarga car­rera del grup: els seus dis­cos en tots els for­mats pos­si­bles; les revis­tes de fans –Sere­nata extra, Con­fi­den­cias del Dúo Dinámico–; les pel·lícules que van pro­ta­go­nit­zar “sem­pre amb el mateix argu­ment”; els fes­ti­vals que van gua­nyar –inclòs el d'Euro­visió en què va tri­om­far Mas­siel amb el seu La, la la–, i els molts que no van gua­nyar per culpa d'Augusto Algueró, rei abso­lut dels fes­ti­vals de la cançó, com ells matei­xos es van encar­re­gar de cons­ta­tar amb molta conya: la mateixa que es van apli­car a ells matei­xos, a la seva edat, a qui lli­gava més en la rea­li­tat i en la ficció de les pel·lícules, a les ine­vi­ta­bles anècdo­tes de la mili –el 1959 van aca­bar al calabós per haver anat a actuar, sense permís, a La Gavina de S'Agaró, amb Xavier Cugat i Abbe Lane–, i al 50 ani­ver­sari que con­ti­nuen cele­brant des de fa dos anys, com si el temps s'hagués detin­gut per a ells.

El reper­tori? Va ser gai­rebé el mateix que va sonar ara fa un any al Palau de la Música, amb algun curiós afe­git en ple mes d'agost: la nadala Les dotze van tocant, com a mos­tra que ells també van can­tar en català, a pesar de Franco. Els altres 25 temes són els que es poden tro­bar en qual­se­vol reco­pi­la­tori del Dúo Dinámico: 15 años, Somos jóvenes, Amor de verano, Esos oji­tos negros, Lolita, Eres tú... Tan clàssics com el She loves you dels Beat­les i fabri­cats a Bar­ce­lona. Que consti.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.