cultura

Quadern de Música

Un ‘Macbeth' desassossegant, una jove soprano russa, un nou compositor nord-americà, el Chopin de Barenboim i la Mariscala de Caballé

El mal dins nostre

La densitat del so i la profunditat del pensament musical de Barenboim mai no deixen indiferent

Brui­xes, dimo­nis, male­dic­ci­ons i pro­fe­cies són útils per donar les cul­pes dels pro­pis errors a for­ces exter­nes, quan en rea­li­tat el mal és dins nos­tre. Dmi­tri Txer­ni­akov, un dels direc­tors més apas­si­o­nants d'avui dia, pres­cin­deix de tot ele­ment sobre­na­tu­ral en un Mac­beth de Verdi a l'Òpera de París fil­mat per Bel Air i, si bé se'n poden dis­cu­tir certs ele­ments, el resul­tat és des­as­sos­se­gant: la pare­lla ambi­ci­osa que paga amb la boge­ria i la mort la sang ves­sada no és gaire millor que la inqui­e­tant massa anònima que l'envolta. Sense l'enti­tat d'un autèntic baríton verdià, Dimi­tris Tili­akos s'inte­gra a fons en el mun­tatge, igual que una magnífica Vio­leta Urmana. La versió musi­cal de Teo­dor Cur­rent­zis no està exempta de fla­ma­ra­des nar­ci­sis­tes, però el seu vigor és enco­mi­a­ble.

Amb només 22 anys, la soprano Julia Lezh­neva edita el seu pri­mer reci­tal (Naïve) amb àries de Ros­sini sota la batuta d'un dels seus grans vale­dors, Marc Minkowski. Els micròfons reve­len una aci­desa en l'agut que no vaig cop­sar a Les hugue­nots a Brus­sel·les, defecte menor davant la con­sistència del regis­tre cen­tral i un vir­tu­o­sisme de bona llei.

Ros­sini no apa­reix a la gra­vació de trans­crip­ci­ons operísti­ques de Hum­mel, ben defen­sa­des per Madoka Inui (Naxos); mol­tes són obres pròpies i hi pre­do­mina, en comp­tes de geni, l'ofici segur i bri­llant.

Un reci­tal pianístic d'una altra mag­ni­tud és el pro­ta­go­nit­zat per Daniel Baren­boim a Varsòvia amb motiu del bicen­te­nari de Cho­pin, el 2010 (Deutsche Gram­mop­hon). La den­si­tat del so i la pro­fun­di­tat del pen­sa­ment musi­cal de Baren­boim mai no dei­xen indi­fe­rent, ja sigui en peces en apa­rença més lleu­ge­res com els val­sos, ja sigui en par­ti­tu­res com la Sonata núm.3.

Anem a l'altra banda de l'Atlàntic per ras­tre­jar, sota el guiatge de Joel Fre­drik­sen i el seu Ensem­ble Pho­e­nix de Munic, un segle de música ame­ri­cana. Rose of Sha­ron (Har­mo­nia Mundi) recull un bon gra­pat de cançons des del període de la inde­pendència fins a la guerra de Secessió i il·lus­tra, amb acu­ra­des inter­pre­ta­ci­ons, la diver­si­tat d'influències que es van tro­bar en aquest gre­sol cul­tu­ral. Un gre­sol que avui dia té en Nico Muhly un jove valor de la com­po­sició, amb l'impri­ma­tur d'una patum com Alex Ross. Seeing is Beli­e­ving (Decca) aplega obres per a orques­tra de cam­bra, com ara l'atrac­tiu con­cert per a violí elèctric de sis cor­des que dóna nom al disc, inter­pre­ta­des per l'Aurora Orc­hes­tra diri­gida per Nic­ho­las Collon amb arran­ja­ments de Byrd i Gib­bons. La tra­dició coral angli­cana és una de les influències, jun­ta­ment amb els ecos del mini­ma­lisme de Glass i Adams, en unes par­ti­tu­res que con­fir­men que Muhly és un nom a seguir.

Com el comú dels mor­tals, els artis­tes tam­poc no són immu­nes al mal que sor­geix al seu entorn, sobre­tot quan els toca viure una època tan con­vulsa com els anys vint i trenta. Va ser el cas d'Alfredo Case­lla en relació amb el fei­xisme i de Ric­hard Strauss amb el nazisme. Del pri­mer, Naxos edita en acu­ra­des lec­tu­res de l'Orques­tra Simfònica de Roma i Fran­cesco la Vecc­hia la Ter­cera sim­fo­nia escrita a les por­tes de la Segona Guerra Mun­dial (un vast fresc a mig camí de Hin­de­mith i Xos­takóvitx) i la més opu­lenta Ele­gia eroica, sor­gida a finals de l'ante­rior con­flicte mun­dial.

Som, però, a l'estiu, i tot i les atza­ga­ia­des econòmiques, millor aca­bar en clau de comèdia. El Fes­ti­val de Glyn­de­bourne res­cata dels arxius un Rosenka­va­lier del 1965, desi­gual en molts aspec­tes, però diri­git amb ferm sen­tit tea­tral per John Pritc­hard i amb una Mont­ser­rat Caballé reful­gent que va apren­dre el paper de la Maris­cala en sis dies. Això és fer els deu­res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.