Olga Xirinacs recull en una edició de luxe els seus 32 anys de treball poètic

L'obra poètica d'Olga Xirinacs (Tarragona, 1936) s'ha reunit sota el títol Óssa Major: «Tantes vegades m'he mirat l'Óssa Major en les nits diàfanes de Mont-ral que, quan l'editor em va demanar el títol per a la poesia completa, no vaig dubtar gaire», diu l'escriptora, que ara veu reunida la seva obra poètica en una edició de luxe, de més de 1.000 planes, de l'editorial Òmicron. S'hi inclouen des dels llibres primerencs (edicions que en l'actualitat ja no es troben) fins al recent Històries roges (2009). No s'ha parat a comptar quants poemes formen aquesta obra magna, però entre poesia i prosa Xirinacs és autora de més de seixanta títols.

La seva trajectòria, diu, ha seguit paral·lela «a la construcció del país». Va guanyar el seu primer premi poètic, la Flor Natural, als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Lausana, el 1976, en una època «dura» en què «es prenia el passaport als catalans que marxaven». «A Lausana hi havia banderes catalanes i aquí no en podíem posar», puntualitza. Un any després es va emportar la Viola als Jocs Florals de la llengua catalana de Munic, quan el país encara anava a cavall de l'exili. I el 1978 va rebre la Flor Natural d'uns Jocs Florals que, ja a Barcelona, «retrobaven la Catalunya plena i la diàspora, la que els casals repartits arreu del món havien mantingut en temps molt difícils». «El país i jo hem anat creixent junts; he estat implicada, sense proposar-m'ho, en la història del país», assegura l'escriptora.

A aquests guardons en van seguir d'altres, com el Sant Jordi, el 1984 (pel títol Al meu cap una llosa), i el Carles Riba, el 1987 (per Llavis que dansen), «en un país ja normalitzat».

D'aquell temps de patriotismes s'ha passat a un període en què preval «la indústria, el mercantilisme i el benefici ràpid»: «Hem entrat a la recerca d'un rendiment immediat que ha desafavorit la poesia. és cert que la situació actual és bona perquè hi ha molta gent que escriu, però han desaparegut les grans col·leccions de poesia», assenyala Xirinacs.

Han estat 32 anys de treball poètic que a l'actualitat podrien tenir ja els dies comptats: «Continuo publicant novel·la i no sé si publicaré més poesia, perquè han desaparegut les motivacions que la impulsaven», afirma l'autora. Quines són aquestes motivacions perdudes? «Motius personals i íntims», assegura Xirinacs, que no vol donar més detalls. Sí, però, que ja té escrit el poema que ha de ser el seu recordatori, escrit ja fa anys: «És del tot imprès menys, naturalment, la data», confessa Xirinacs, que afegeix que «s'ha de desmitificar parlar d'aquestes coses».

Però en el seu camí imparable, Olga Xirinacs ja té enllestida una nova novel·la, L'agonia de Severià Vargas, que a la tardor publicarà l'editorial Meteora. Torna al català després d'uns anys en què l'autora va decidir publicar en llegua castellana en protesta per la manca de traduccions de la seva obra en català. Tot i que en aquests moments una editorial americana ha traduït a l'anglès l'obra Al meu cap una llosa, Xirinacs continua sentint-se molesta per la manca de traduccions: «Per mi, en novel·la, no ha estat gens fàcil.»