Un renovador de l'horror
El mateix dia que va morir Raúl Ruiz, ens va deixar també un altre cineasta molt diferent però igualment amant del misteri i les atmosferes fantàstiques: el guionista i director gal·lès Jimmy Sangster, de 83 anys. Juntament amb el director Terence Young i els actors Peter Cushing i Christopher Lee, Sangster va contribuir decisivament a renovar la iconografia i el tractament dels mites clàssics del terror que al seu dia havia popularitzat la Universal, a través de la productora Hammer, que ara ha tornat a l'acció amb pel·lícules com Déjame entrar (2010) i La víctima perfecta (2011).
Abans de ser guionista Sangster havia treballat com a ajudant de direcció, director de segona unitat i cap de producció, fins que –tot i el seu propi escepticisme sobre la seva capacitat per a l'escriptura– va escriure el guió de X: the unknown (1956), i després ja se li va encarregar el de La maldición de Frankenstein (1957), en què va mostrar més interès en el personatge del científic que en el del monstre.
Imaginatiu i de refinat sentit de la crueltat, Sangster va escriure per a la Hammer pel·lícules com Drácula (1958), La momia (1959) o Las novias de Drácula (1960) i hi va dirigir El horror de Frankenstein (1970), Lust for a vampire (1971) i Miedo en la noche (1972). Especialment interessant va ser la seva aportació al thriller psicològic, amb títols com ara El sabor del miedo (1961), Maniac (1963) i dos vehicles al servei de la Bette Davis posterior a ¿Qué fue de Baby Jane?, A merced del odio (1965) i El aniversario (1968). En casos com aquest, només queda donar les gràcies pels malsons.
