‘Champions' d'autors
El festival Temporada Alta és el marc del primer campionat de textos teatrals breus que enfronta autors consagrats de l'escena catalana amb contemporanis
el text que passa a la següent eliminatòria
Són uns encreuaments ben buscats. Pere Riera s'enfronta a Josep Maria Benet i Jornet, Sergi Belbel a Cristina Clemente, Pau Miró a Llàtzer Garcia i Jordi Galceran a Guillem Clua. El coordinador d'aquest primer torneig de dramatúrgia catalana, Jordi Casanovas, celebra que serà el públic qui votarà quin dels candidats passarà a la següent fase. El director del festival Temporada Alta, Salvador Sunyer, es felicita de la salut i la camaraderia gens habitual que hi ha entre els dramaturgs catalans. Casanovas assegura que hi ha tal vitalitat que el torneig podria comptar amb una cinquantena de candidats. De fet, Sunyer ja ha comptat fins a tres queixes d'autors per no ser en aquesta primera convocatòria. Però ja s'insinua que hi podria haver més edicions els anys vinents. Tots els que són en aquesta Champions dramatúrgica hi han de ser, però no hi són tots els que hi podrien ser.
Són textos d'uns quaranta minuts sense acotacions que han des respondre a unes indicacions mínimes: només hi poden intervenir dos actors, de 25 a 55 anys, i un dels personatges de la trama ha de parlar del fet més important de la seva vida. Els autors han tingut un mes i mig per redactar el text i només podran compartir-lo amb els actors tres hores abans de la presentació amb el públic. Els espectadors (es fan les sessions els dilluns a La Planeta, l'entrada només costa un euro) desconeixeran quin és l'autor que ha escrit cada peça. Sí que es coneixerà a partir de la segona ronda, ja que els textos es repetiran, tot i que variarà d'intèrprets per assegurar que es premia el text i no tant les interpretacions.
El premi per al primer classificat és un dinar al Celler de Can Roca, sumat al lot d'embotits i al cistell de bolets que s'aconseguiran en guanyar la primera i segona ronda, respectivament. Benet i Jornet assegura contundent que mai hi ha hagut aquest nivell de dramatúrgia “en tota la història del teatre català”. Els autors posen en joc el prestigi amb aquesta proposta lúdica. “Preferim que guanyin els joves”, diu Belbel. Fa dues dècades els autors eren considerats escòria per les companyies i ara en fa una que l'autoria aixecava la veu només en debats reivindicant el seu dret a pujar a escena. Casanovas afirma que l'actual salut de la dramatúrgia catalana (es troben diverses novetats a la llibreria teatral de l'Odéon de París, comenta Sunyer) originarà una nova generació d'autors esperonats a mantenir un nivell per competir amb la fornada actual. Casanovas, que ja ha llegit els textos, comprova que tant els consagrats com els novells mantenen la seva personalitat literària.
Rigola vincula Argelers amb l'havanera
Quina relació hi pot haver entre una havanera (cançó oriünda de Cuba, importada pels indians) amb la tragèdia dels exiliats republicans a la platja d'Argelers, convertida en un camp amb 100.000 refugiats? Per Àlex Rigola, impulsor del laboratori de creació escènica, el punt comú és el desarrelament i la nostàlgia que comporta. El treball que ha fet aquest estiu amb una vintena d'intèrprets, juntament amb Ferran Carvajal (moviment) i Nina (cant), es presenta amb dues úniques sessions aquest cap de setmana al Teatre de Salt. Rigola està molt satisfet d'un taller que li ha permès experimentar (un exercici impossible en la dinàmica de la creació de muntatges habituals): Rigola ha explorat des d'accions que poden substituir la manera d'explicar una violació i una mort a escena, per exemple, fins a una recerca sobre la musicalitat. El director resident d'El Canal (que fins al juny va ser el director del Lliure) considera cabdal aquesta oportunitat que ajuda a enriquir el llenguatge escènic. Per Rigola, del procés, han estat tan importants les idees que han funcionat com tot allò que ha “descartat perquè no funcionava”.
