JOSEP ANTICH
CRONISTA DE SILLA DES DE L'ANY 2006
“La meua intenció és publicar un llibre per any”
Té passió per la Història i gaudeix com un xiquet entre piles de documents
Des de fa vint anys porta la investigació com la companya més fidel i és ara, com a Cronista de Silla, quan se sent il·lusionat amb tantes i tantes anècdotes per contar
Josep Antich és una de les persones que més be coneix el seu poble. L'historiador treballa a l'Arxiu Municipal i porta a terme la recol·lecció de dades i documents que poc a poc aclareixen les vivències dels avantpassats.
Des de quan és vostè cronista de Silla? Quina és la funció que desenvolupa el cronista d'un poble?
Des de l'any 2006. Em va nomenar el plenari de l'Ajuntament a proposta de l'alcalde Josep Pitarch. Cal dir que els cronistes actuaven abans com a corresponsals i es dedicaven a facilitar informacions locals a la premsa elogiant la bona gestió i silenciant problemes... només a les grans ciutats hi havia cronistes que es dedicaven a investigar de manera seriosa. Actualment el perfil ha canviat, estan preparats acadèmicament i compromesos amb el retrobament del passat.
Quina és la tasca que vostè realitza?
Es tracta de contar notícies, dades, esdeveniments del poble que no es coneixien. Això és el meu treball, a més de realitzar els informes que em demanen, d'assessorar la corporació en qüestions de cultura o en temes específics de la història local però, sobre tot, em dedique a la investigació. La meua vocació no ve de l'any que em nomenaren, ja són més de vint anys trepitjant arxius i biblioteques, i és això tot el que estic utilitzant ara per a les meues publicacions.
Quines són eixes publicacions?
Des que em varen nomenar cronista he publicat sis monografies de temes locals, i una trentena d'articles que s'han anat publicant als mitjans on em demanen col·laboració. L'objectiu és publicar un llibre cada any perquè tinc suficient material i capacitat de treball per aconseguir-ho, però malauradament, el repte s'ha vist interromput amb el llibre que havia preparat per aquest 2011. És un estudi sobre la toponímia urbana i rural on es comenten més de mil topònims, molts d'ells inèdits per la seua antiguitat. Donada l'extensió del treball, ocuparia dos volums amb un total de 700 pàgines i 300 fotografies, actuals i d'abans.
Per quin motiu no s'ha publicat?
La situació de crisi ha impossibilitat l'edició, i encara que als pressupostos municipals tenia adjudicats els 4.500 euros per a les despeses d' impremta (el meu treball de redacció és gratuït), sembla que els diners feien falta per a altres necessitats.
I com s'explica que Baixauli contractara un llibre, de temàtica semblant, a una empresa que demanava 40.000 euros, només per la redacció?
No ho sé...
En El Punt varen comentar que vostè s'havia oposat. És cert?
Mira, hi ha una dita popular que diu: “Fer de puta i damunt pagar el llit”... doncs això és el que pretenien, una quantitat desorbitada per fer fotos i omplir un centenar de folis, basats en publicacions d'altres autors locals que sempre han treballat desinteressadament. A més a més, els tècnics municipals els havien d'ajudar facilitant-los bibliografia, planimetria, documentació, correcció de textos, etc., fins i tot acompanyar-los a visitar els llocs que desconeixien. Així també s'haguera pogut redactar des de l'Ajuntament sense costar un euro extra. Però deixem-ho córrer, no m'agrada recordar aquest tema...
En quins projectes està treballant actualment?
Tinc encetats quatre estudis sobre temes inèdits de la nostra història, però no diré de què tracten perquè els depredadors continuen assetjant, el negoci els ha eixit molt bé i voldrien repetir la jugada.
Vostè treballa a l'Arxiu Municipal, de què s'encarrega?
De la part històrica, organitzar bases de dades de consulta, premsa antiga, material gràfic, publicacions i tota la informació que poc a poc anem trobant, perquè un dels problemes més greus és la poca documentació històrica que tenim guardada després de tres saquejos i una deficient actuació arxivística al llarg dels segles, això ens obliga a localitzar-la per altres arxius. El nostre objectiu és habilitar una Secció Històrica de l'Arxiu Municipal, a ser possible en un lloc més accessible vinculat a la biblioteca o un centre cultural.
Com troba el panorama cultural a Silla?
A nivell d'oci (associacions, organitzacions, festes, esports...) estem ben coberts, però en la vessant acadèmica i intel·lectual es podrien ofertar més activitats. Llevat del teatre, la setmana cultural, de la dona i alguns actes de l'àrea de joventut, continuem tenint carències. Trobe a faltar conferències, exposicions, tertúlies, premis literaris i d'investigació... esperem que amb els nous projectes del Museu d'Història i Arqueologia, La Nau de la Cultura o “El Multifuncional” tot vaja millorant. Sobretot caldria fomentar les publicacions, doncs al poble hi ha moltes persones que escriuen i no saben com publicar.
Quina solució hi hauria?
Els organismes públics han d'atendre aquestes iniciatives intel·lectuals mitjançant un “Servei de Publicacions”, i no caldria posar diners per fomentar noves fórmules com el “mecenatge”. Tots sabem que existeixen desgravacions fiscals per ajudar a les entitats culturals, només cal localitzar “inversors” interessats, però això només ho poden aconseguir els polítics.
Diuen que el futur dels mitjans passa per tindre la informació local com a protagonista. Què pensa d'aquesta afirmació?
És totalment certa, doncs la gent vol conèixer primer notícies del seu entorn immediat i anar ampliant l'escala geogràfica, però també crec que s'està apostant massa ràpidament per formules restringides. Estic parlant dels mitjans digitals als quals la gent jove té accés, però “les mares o avies” ja no. Pense que encara és necessari un format més accessible en paper, i recolzar especialment les televisions locals, que són el mitjà més utilitzat per la gent major.
Per a finalitzar, vol afegir alguna cosa?
Sí... animar els joves a interessar-se per la història i les tradicions del poble, a millorar la llengua. La informàtica i l'anglès són fonamentals per al futur, però mai s'han d'oblidar els orígens; si no els mantenim vius, estem condemnats a ser una societat despersonalitzada.