Kirsten Dunst
L'actriu de ‘Spider-Man' va guanyar el premi a la millor actriu del passat Festival de Canes amb ‘Melancolía', del polèmic Lars von Trier
“Fer un film és un viatge en què t'exposes molt”
El paper de xicota de Spider-Man va obrir el 2002 les portes a la fama a aquesta actriu nord-americana de 29 anys. Al darrere ja tenia una llarga carrera al cinema, i després van venir més films de Spider-Man i altres títols comercials, però també propostes més d'autor com ara Marie Antoinette, de Sofia Coppola. Avui estrena als cinemes Melancolía, pel·lícula presentada al Festival de Canes i més comentada per les declaracions sobre Hitler del seu director, Lars von Trier, que pel premi d'interpretació que li va valer.
Treballar a Melancolía no era un factor de risc de depressió?
L'experiència va ser molt alliberadora per a mi. No havia treballat mai d'aquesta manera, en aquest ambient creatiu... Lars és una persona que t'inspira, molt emocional, commovedor. Era difícil per a mi, perquè he tingut experiències personals amb la depressió, igual que Lars. Ell no tenia cap por d'afrontar aquest tema, i de parlar-ne amb mi. Em va dir que hi pensés, em va explicar els seus problemes amb la depressió i em va dir que aquest paper em podia ajudar.
Però va ser una decisió difícil acceptar l'oferta de Lars, tenint en compte que algunes actrius hi han tingut problemes?
Vaig valorar altres coses. Aquesta pel·lícula és un reflex de Lars, moltes coses provenen de la seva experiència. I és capaç de portar totes aquestes coses al terreny de l'art, té una relació apassionada amb les pel·lícules. Estava molt ben situat, amb relació al tema d'aquest film. Quan vaig llegir el guió vaig entendre de seguida què volia dir.
Creu que hi ha cap connexió entre els conceptes de melancolia i romanticisme?
No crec que qualsevol persona melancòlica necessàriament hagi de ser romàntica. Sí que hi ha algun tipus de relació, però és un concepte molt difícil de captar. Realment l'únic moment en què recordo que m'era fàcil connectar melancolia i romanticisme és quan era jove o adolescent.
Què pensa dels comentaris sobre el nazisme de Lars von Trier a Canes?
No es pot parlar de Hitler en aquests termes. Em vaig sentir molt incòmoda, avergonyida, a la roda de premsa. Em va sorprendre molt. No tinc ni idea d'on va venir aquesta reacció. És una persona molt fràgil, molt vulnerable. Però al mateix temps és molt divertit i té un sentit de l'humor molt sec.
És molt dur amb la gent en els rodatges?
No és gens agressiu quan dirigeix la gent en el set. És una persona oberta i intenta que et sentis còmode. Per a aquesta pel·lícula va crear un ambient molt íntim. No té res a veure amb la manera com apareix retratat en els mitjans de comunicació.
Després de treballar a Melancolía, és fàcil tornar a una gran producció de Hollywood?
Fa anys que sóc en aquesta feina, i no em costarà gens tornar a fer un tipus de pel·lícula que ja he fet. Treballar a Spider-Man em va encantar; Sam Raimi i Tobey Maguire són tan meravellosos... Tinc un petit paper a On the road, la pel·lícula de Walter Salles sobre el llibre de Jack Kerouac. Fins i tot em plantejo dirigir algun dia.
Ja va ser a Canes amb Marie Antoinette. És dur portar una pel·lícula a un gran festival?
Bé, ara he estat un parell d'anys sense treballar i em costa una mica. Però, en general, fer una pel·lícula és un assumpte important, és un viatge en què t'exposes molt. Ja no sóc tan jove i puc entendre el que significa, com pot reaccionar el públic i què representa venir a Canes.
Què ha fet aquests dos anys?
Bàsicament he fet altres coses que m'agraden, i he estat pensant sobre la indústria del cinema, sobre cap on volia anar. Després de fer Spider-Man 3 necessitava una parada.
De l'“entenc Hitler” al “no faré mai més entrevistes”
Després d'aixecar polseguera un any abans amb Anticristo, Lars von Trier va enlluernar al Festival de Canes d'enguany amb la bellesa visual de Melancolía, una poètica visió de la fi del món. Descontent, potser, de no haver incomodat prou el públic, va disparar amb artilleria pesant a la roda de premsa. Va dir, entre altres coses: “Durant molt de temps vaig pensar que era jueu, però després vaig saber que de fet era nazi; la meva família prové d'Alemanya [...]. Què puc dir? Entenc Hitler... I simpatitzo una mica amb ell.” Davant la premsa i les actrius Kirsten Dunst (tots atònits), va dir que estava fent broma. Però trivialitzar aquest tema és jugar amb foc: tot i que es va disculpar, la polseguera que va aixecar va ser espectacular, i el festival el va declarar persona no grata. Fa un mes es van obrir diligències contra ell a França per les afirmacions i va ser interrogat per la policia danesa. El director va reaccionar afirmant que no farà mai més “afirmacions públiques ni entrevistes”.