Pérez Cruz toca fusta
La cantant prepara un concert doble despullat de piano i percussions per commemorar la mort del pare, fa un any
el primer petó”
Ha estat un any mogut, reconeix la cantant Sílvia Pérez Cruz (Palafrugell, 1983). La mort del seu pare la va motivar a fer una trobada familiar: li volia cantar. S'hi van anar afegint amics i, més endavant, públic. Per a les actuacions previstes al Municipal de Girona (10 de novembre) i al Coliseum de Barcelona (11 de novembre) ja s'han venut totes les entrades. Tot i que és a punt d'acabar d'enregistrar el seu primer disc, 11 de novembre (que també parteix de la mort del pare), el concert només recollirà cinc dels catorze temes d'aquest treball, que es presentarà a l'abril al Liceu. Pérez Cruz ha fet una selecció de temes pensant en el seu pare per a les dues actuacions. I també els ha arranjat per a l'ocasió: “El meu pare era músic de taverna, de fusta.” Per això, les cançons parteixen de dues guitarres i una notable presència d'instruments de corda, però anul·la el piano i part de la percussió. “Vull que soni despullat; al pare li agradava que sonés buit.”
En el concert sonaran els temes del disc realitzats arran de la desaparició del pare com ara 11 de novembre (el text que va escriure com a recordatori del pare en l'esquela) i Nau sei (‘no ho sé'), una cançó que va escriure en portuguès un mes després del funeral i que és una reflexió sobre la mort. En el concert també hi haurà temes que cantava amb el pare a la taverna mítica de Calella de Palafrugell La Bella Lola com ara Alfonsina y el mar (que des dels 12 anys signa el seu bateig artístic) i les havaneres Vestida de nit i Temps perdut. També inclou en el repertori Corrandes d'exili i El gallo rojo, dues cançons que van fer en un concert sobre l'exili i amb les quals el seu pare va confessar que s'havia emocionat. El concert el cantarà en català, castellà i portuguès. Com en el disc, “totes les persones que m'han marcat hi tenen un foradet”.
Sílvia Pérez manté viva la seva evolució. Després d'haver-se acomiadat de Las Migas (notava que els seus projectes personals frenaven la programació d'aquesta formació), manté en repertori les actuacions de jazz amb Javier Colina. Pensa que en el seu treball sempre hi haurà una part d'investigació i una altra de consolidació. La guitarra i la veu són la seva marca, però també vol mostrar el seu gust
pels instruments en el disc, posant capes diferents de sons. És un treball que fa amb Refree, un company de viatge indispensable per a Pérez Cruz.
La cantant palafrugellenca no vol pensar gaire en el concert. Dimecres va ser al Municipal de Girona en l'homenatge a Comadira i es va adonar de la grandiositat de l'espai. També ha passat pel Coliseum i s'ha adonat que era més gran del que recordava, quan anava a veure-hi pel·lícules. Confia que la gent s'emocioni: “No vull trobar-me amb un moment fred.” I confia que es repeteixi la màgia de les actuacions anteriors: “Sempre hi ha sensacions vives.” Serà un concert trist? Reconeix que quan sent el disc a mig editar li sona trist. “Però és que, d'entrada, em surten penetes. Ara ja he après a cantar cançons gracioses”, es tranquil·litza.