Tàpies, més dramàtic

Antoni Tàpies va inaugurar ahir al vespre una exposició de la seva obra més recent. On? A la galeria del seu fill, Toni Tàpies (Consell de Cent, 282), el qual juntament amb la seva mare, Teresa Barba, ha tingut cura de la selecció de les peces i de disposar-les a l'espai. Les pintures llueixen a la planta de peu de carrer i els dibuixos, a la primera planta. Un conjunt que descobreix el Tàpies més actual, el dels últims cinc anys, un Tàpies més despullat, més essencial, més cru, corprenedor, misteriós, que com a fi últim, “convida a mirar i pensar”, escrit per ell mateix. El més nou que s'hi ensenya són les obres que ha creat aquest estiu al seu paradís de Campins.

Cada dos anys, Tàpies presenta les seves últimes obres a la galeria que té el seu fill a Consell de Cent. Ahir va ser la primera vegada que no va acudir a la inauguració de l'exposició. No hi va poder assistir perquè “li fallen les forces; se sent molt i molt cansat”, lamenta el seu fill. Les forces físiques, la ment la té tant (“o més”) lúcida. I és exactament el que evoca el seu treball més recent: és menys matèric, perquè Tàpies ja no pot suportar grans pesos, però conté un dramatisme més punyent que mai.

Tàpies complirà el pròxim 13 de desembre 88 anys. A l'hivern, no acostuma a crear grans obres, més aviat s'entreté amb petits formats. És a partir de la primavera quan, instal·lat al Montseny, reprèn la producció seriosament. “Tàpies voldria viure moltíssims anys més per crear moltíssimes pintures més. Així ho sent”, exclama Toni Tàpies. L'exposició estarà oberta al públic fins a finals de gener.

Tàpies és actualitat a la seva ciutat, Barcelona, i també al món. En concret, en l'influent món germànic, on se l'aprecia molt. El Museum für Gegenwartskunst de Siegen va inaugurar diumenge passat l'exposició Antoni Tàpies. Bild, Körper, Pathos, en la qual s'apleguen una cinquantena d'obres de l'artista que abasten més de set dècades de creació. És una important i extensa retrospectiva des dels anys quaranta fins a l'actualitat, comissariada per Eva Schmidt. El conjunt inclou set obres que pertanyen al museu de Siegen i una quarantena més cedides per la Fundació Tàpies de Barcelona i el propi artista. L'exposició ha estat possible gràcies a una cooperació amb l'IMMA (Irish Museum of Modern Art, a Dublín) i el Museu d'Art de Reykjavik, on també s'exposarà entre els anys 2012 i 2013. S'ha editat un catàleg en què 12 autors fan una aproximació personal a l'obra de Tàpies. Entre ells, Eulàlia Valldosera, Verena Tintelnot, Xavier Antich i Laurence Rassel.

Siegen, la ciutat natal de Rubens, va atorgar l'any 1972 el IV Premi Rubens a Antoni Tàpies, que llavors tenia 49 anys i es va convertir en l'artista més jove a rebre aquest reconeixement, que es dóna per tota una trajectòria pictòrica.