Els records que no s'aturen

Com a tal, un Memo­rial sem­bla que hagi de repor­tar exclu­si­va­ment a un sim­ple recor­da­tori, com una mena de flama encesa que no pretén gaire més que no obli­dar. Se li intu­eix una funció de difusió que sem­pre és útil, natu­ral­ment, però quan aquest recor­da­tori es refe­reix no només a allò que es va fer sinó a tot allò que s'està fent i al que es pot fer amb aquell espe­rit, el memo­rial adqui­reix una funció pro­pul­sora que el fa molt més útil.

Aquesta és la gràcia del Memo­rial Joa­quim Serra. Evi­dent­ment, vol recor­dar la per­so­na­li­tat artística de qui ha estat un dels pilars fona­men­tals de la lite­ra­tura per a cobla, però sobre­tot, manté viva una manera d'enten­dre la cobla com a con­junt ins­tru­men­tal, i fins i tot si molt convé, de jugar amb l'estruc­tura de la sar­dana trac­tant-la d'igual a igual amb qual­se­vol altra forma musi­cal. Per rigor i per qua­li­tat, des dels seus orígens com a con­vo­catòria de con­curs el Joa­quim Serra sem­pre s'ha man­tin­gut com una de les cites de referència de la cre­ació per a cobla, i en els dar­rers anys, la seva faceta de con­vo­catòria per encàrrec ha ofert a la lite­ra­tura per a cobla algu­nes pàgines incon­tes­ta­bles. I a més, més recent­ment no s'ha con­for­mat amb l'àrea que se li assigna ini­ci­al­ment i ha anat més enllà, tren­cant bar­re­res geogràfiques. Un encert més de l'Agru­pació Cul­tu­ral Folklòrica Bar­ce­lona, la pro­pul­sora prin­ci­pal, que amb l'impuls de Músics per a Cobla està asso­lint nivells supe­ri­ors a cada con­vo­catòria. Ahir, L'Audi­tori de Bar­ce­lona va viure una nova pàgina d'aquesta història amb les cobles Medi­terrània i Sant Jordi en un pro­grama en què des­ta­cava la pri­mera audició de les obres Suite Medi­terrània de Fran­cesc Rius i Fan­fare and fan­tasy for Cata­lo­nia de Tim Gar­land. En cobla, Serra és un far, i la seva memòria la llum que impulsa el futur.