Anar a l'essència

Alguns dels millor espectacles que s'han vist els darrers anys al festival Temporada Alta provenien d'Argentina, eren productes del teatre porteño. Va ser a través del festival que es va tenir notícia de Veronese, Bartís o, més recentment, Claudio Tolcachir. Tots ells han presentat alguns espectacles inoblidables, com La pesca, De mal en peor (Bartís), La omisión de la familia Coleman (Tolcachir) o les adaptacions de Txèkhov de Veronese, sense anar més lluny la de La gavina, que ha presentat aquest any, amb el títol Los hijos se han dormido, que està entre els millors espectacles que s'han vist no només aquest any, sinó en la història del festival. Doncs bé, aquest cap de setmana arriba una nova mostra d'aquest teatre que de la necessitat fa virtut. L'actriu, escriptora, dramaturga i directora argentina Romina Paula (Buenos Aires, 1979), que ha treballat o après d'alguns dels directors abans esmentats, estrenarà demà i dissabte (21h), a La Planeta de Girona, la peça El tiempo todo entero, basada en l'obra Figuretes de vidre, de Tennessee Williams (Mississipí, 1914 - Nova York, 1983).

Explicava ahir Paula que, després de l'èxit de la seva primera peça amb la companyia El Silencio (Algo de ruido hace), escrita per ella mateixa, va pensar a posar en escena la peça de Williams, però a l'Argentina els drets de les peces estrangeres es concentren en mans de dues persones “que les vénen a preus inabastables”, quelcom que Salvador Sunyer, director del festival, va certificar que també succeeix al nostre país. Després de la decepció inicial, ja que es tractava d'un text amb el qual té quelcom personal des que el va treballar per accedir a la carrera de dramatúrgia, Paula va decidir, conservant “els rols i algunes similituds de l'arc narratiu” de l'obra de Williams, escriure un nou text la propietat intel·lectual del qual, posteriorment, va registrar, per la diferència que hi havia de l'original. I és que a El tiempo todo entero no hi ha ni un sol fragment de text de l'obra original. Ni tan sols l'enfocament és el mateix: “Tennessee ofereix el punt de vista del germà de la família, Tom, en la nostra obra Lorenzo, i en canvi a mi m'interessava donar veu a la germana, Laura, a la qual nosaltres hem canviat el nom pel d'Antonia, fins al punt que és ella qui porta el pes de la funció.”

La peça de Williams se centra en el conflicte existent en el si d'una família formada per una mare amb dos fills, un noi que desitja marxar de casa, i una noia que s'aïlla cada vegada més i a la qual la mare intenta trobar pretendent. Paula hi afegeix elements com la presència de l'esperit de l'artista mexicana Frida Kahlo i referències constants a Mèxic, a través del text o de determinada iconografia. Paula explica que el procés de construcció de la peça ha estat feixuc: “Vaig trigar un any a escriure-la, fent altres coses, és clar, i vam estar nou mesos assajant tres dies a la setmana, que és el que es podien permetre els actors, que han de fer altres coses.” A més, explica la directora que la peça ha necessitat un període d'adaptació, “perquè els intèrprets la fessin seva, per tal que abandonés l'excessiva contenció fruit del treball molt tancat en nosaltres mateixos que havíem fet, massa enretirat de l'expressió, i que volés amb el públic”. Romina Paula compta en aquesta peça amb els mateixos intèrprets que en la primera que va fer: Esteban Bigliardi, Pilar Gamboa i Esteban Lamothe, als quals cal afegir l'actriu Susana Pampín.