Màquina d'èxits

Manolo i Ramón, Ramón i Manolo, continuen celebrant els 50 anys del Duo Dinámico, una de les parelles més estables que es coneixen, a excepció de la de la Guàrdia Civil. Inauguraven divendres la 13a edició del Festival del Mil·lenni al teatre Coliseum, amb el primer de tres concerts carregats d'una nostàlgia pop pensada per fer recordar al seu públic que ells van ser els precursors espanyols d'una moguda imparable que ha anat evolucionant, multiplicant-se com els pans i els peixos.

Manolo i Ramón, els duduàs, van oferir un recital entranyable, carregat d'emocions per a un públic que, com ja ha celebrat la setantena, té molt poques ocasions per recordar en viu i en directe la seva música de joventut. No és estrany que la majoria de temes fossin corejats a ple pulmó pel públic. I és que entre el 1960 i el 1970, el Duo Dinámico va ser una màquina de fer èxits.

Van dividir l'actuació començant per temes populars com Resistiré, Amor de verano, Quince años tiene mi amor, Esos ojitos negros i Como ayer, després un bloc dedicat a les cançons que van fer per a les quatre pel·lícules que van protagonitzar, seguit amb les peces que es van fer famoses per altres veus com el La, la, la (amb la segona estrofa cantada en català) o Soy un truhán, soy un señor, i acabat amb una part dedicada al rock nord-americà com a contrapunt a un final amb Perdóname i Quisiera ser.

El concert va tenir dos instants especials: quan van cantar pràcticament a cappella la nadala Les dotze van tocant, demostrant que encara tenen prou veu per crear harmonies, i quan va ser el torn de Lolita twist, acompanyats de Santi Carulla (Mustangs) i Leslie (Sirex). Memorable.