Un cinema histèric

La de Corea del Sud és ara mateix una de les cinematografies més actives del món. D'una banda, el film d'autor manté allà un dels seus representants més irreductibles, el sempre sorprenent Hong Sang-soo. De l'altra, el cinema de gènere està experimentant una renaixença que l'ha situat en primera línea en festivals i rànquings crítics europeus. Hong Jin-na és un dels més agosarats practicants d'aquest darrer, i després de The chaser ara ens arriba The Yellow Sea, en què continua amb les preocupacions que ja demostrava en aquella opera prima: el thriller com a mirall d'una societat fracturada, el virtuosisme en les escenes d'acció com una mena de construcció musical de gran ambició estètica, i tot plegat com a laberint on resulta fàcil perdre's, però també entreveure les contradiccions de la contemporaneïtat, que ara més que mai impliquen el que passa al continent asiàtic.

És veritat que aquesta història d'un taxista atrapat entre diversos mons –la frontera entre Corea i Rússia, els límits entre la legalitat i el crim…– pot resultar de vegades rocambolesca, massa estirada, fins i tot esgotadora per a l'espectador, que veu desfilar esdeveniments un rere l'altre i escenes d'acció cadascuna més pirotècnica que l'anterior. Però també ho és que la mixtura entre cinema popular i film testimonial resulta esfereïdora, que l'experiència no s'assembla a res que puguem veure per aquestes terres. La temptació consisteix a dir: li sobren minuts, li sobra acció, li sobra ambició. Vista de més a prop, no obstant això, The Yellow Sea no pot ser d'una altra manera: excessiva, aclaparadora. I en aquests temps en què regnen la pulcritud i la lluentor, no està gens malament trobar-se un film brut i confús com aquest. Només per això, ja val la pena veure'l.