Unes postres divines
El tercer acte del 5è Festival d'Art Independent Pepe Sales, dedicat enguany a Teresa de Jesús, la Santa, va tenir lloc ahir a l'aula gastronòmica del Mercat del Lleó de Girona. El motiu era oferir un debat i un taller de cuina centrat en la gastronomia del segle XVI, marcada per la introducció de nous aliments provinents del continent americà, i influenciada per la cuina del convent i les postres sorgides d'allà, que tanta projecció han tingut en la cuina tradicional. Per il·lustrar-nos, es va comptar amb la presència de Joan Roca, del restaurant El Celler de Can Roca. El prestigiós cuiner, però, no va venir sol. Perquè, com va reconèixer de bon principi, a causa del seu ben entès corporativisme i l'habitual solidaritat amb activitats culturals que el van fer acceptar participar en un acte en què, quan es va assabentar de què es tractava no es va estar d'exclamar un “hòstia!”, va reclamar la col·laboració de dos entesos en la matèria com són el periodista i gastrònom Salvador Garcia Arbós i la cap de postres del Celler de Can Roca Amanecer Ramírez.
El primer, entre altres aportacions interessants, a més de desmitificar que els ordes religiosos no van aportar tant a la gastronomia, de seguida va entrar fort encetant un debat obert i apassionant –sobretot amb els organitzadors, Lluís Llamas i Consol Ribas, del restaurant la Penyora– centrat en el fet de considerar que Santa Teresa de Jesús sigui la patrona de la gastronomia, una idea que va qualificar d'“oxímoron”. La veritat és que costa de creure com la gran defensora del dejuni i l'abstinència mantingui aquest honor, que comparteix amb sant Llorenç i santa Marta. Pel que fa la cuinera, ella va ser l'encarregada d'oferir el tastet estrella, que no era altre que l'elaboració de les celebrades torradetes de Santa Teresa (tostas o torrijas a Castella; french toasts als països anglosaxons...), passades pel sedàs mexicà, d'on prové ella.
Confeccionades amb un brioix banyat amb llet i particularitats pròpies d'aquell país americà, acompanyat per gelat de canyella i un licor molt popular a Mèxic (el Rompope), les postres van resultar divines. Per donar-ne fe, la lletra d'una cançó de Carlos Cano, versionada in situ pel duet Els Que Canten, encarregats d'animar musicalment l'acte, recordava que “las torrijas son una receta de Dios [...] y con ellas la Virgen aparició”. Les que ens va oferir la dulce Amanecer, segur.
