Albert Tarrats
Propietari de la cafeteria musical Slavia
“La nostra aspiració econòmica és fer les paus”
Per què és tan singular l'Slàvia?
És una cafeteria cultural. Fem concerts en directe, exposicions pictòriques, presentacions de
llibres, poesia. El més destacat són els concerts. El meu pare va apostar per la música en directe. Per què? Perquè no hi havia res més. Això era un desert.
Com es fa això d'esdevenir un
referent a Catalunya des de
les Borges Blanques?
El 1997, vam entrar al circuit de sales ACIC, en què hi havia Girona, Tarragona, Barcelona, Vic... Aleshores van començar a venir a tocar a les Borges gent impensable, i és una satisfacció. Per exemple, Mesclat, el segon bolo el van fer aquí i el disc està dedicat al meu germà... Ara som al Folc, però dels 25 que programem per temporada, sols tres pertanyen a aquest circuit. Cal treballar amb constància i sense plantejar-se fer diners. Oblidar-te de la caixa els dies de concert i tirar endavant.
Però Quimi Portet o Els Catarres, que porteu enguany, bé deuen
tenir un preu per tocar...
La majoria de músics volen venir ells i s'enrotllen... D'una banda, a Ponent som molt poques les sales que programen música en directe. Els sobta una mica la primera vegada, quan els diuen de tocar en una cafeteria, però fa tants anys que ho fem que ja som coneguts en els circuits musicals. També hi té molt a veure el tracte personal amb els músics. Els fem sentir com a casa: els oferim casa nostra per dormir, sopar... I s'ho passen bé. El públic
és fidel i l'ambient és molt bo.
S'hi escolta sobretot música dels Països Catalans, però també de basca. D'on ve aquest vincle?
Ens vam obrir a aquell món a
través de l'Imanol. També hi va tenir a veure Ruper Ordorika, que enguany torna a tocar aquí. Ens interessa la música d'autor
i el folklore. Volem apropar la música tradicional basca al públic, amb els seus instruments característics, com ara la txa-
laparta i la trikitixa.
Heu ajudat a descobrir
nous talents?
Un dels objectius és promocionar grups novells; ho hem fet des del principi. Músics com ara el Roger Mas i el Paul Fuster es van iniciar aquí. El Mas va demanar de venir a tocar amb el seu grup. Ara ja és un referent de l'Slàvia: hi ha tocat amb diferents formacions i en una desena d'espectacles diferents.
És més difícil programar en temps de crisi?
I tant! Però apostes per un camí
i t'hi deixes la pell. Programo amb antelació d'octubre a juny,
i mai sé com anirà. Te la jugues,
i encara que molts omplen teatres, saps que a l'Slàvia hi
caben 120 persones.
El Liceu fa un ERO i vosaltres no cobreu entrada. Com quadren
els números?
Mai hem depès de subvencions. La nostra aspiració econòmica és fer les paus. I els dissabtes, si no cobrem les hores, tampoc passa res. A les administracions només els demanem que ens deixin fer.