Un home de lletres

Tàpies se'n va anar i els seus familiars i col·laboradors de la Fundació ens van deixar la seva presència en forma d'una simbòlica exposició de cinc peces. Parlant dels quadres amb Xavier Antich, president del patronat de la Fundació Tàpies i antic col·laborador d'aquest suplement, m'explicava que era impossible catalogar Tàpies perquè els grans artistes rebenten les etiquetes: “Quan tornava de l'estiu a Campins, tenies la sensació que havia fet una col·lectiva. El més esfereïdor és que hagi treballat fins fa dos mesos. Davant les teles es transformava, recuperava l'energia.” Sovint ens preguntem si la vida té sentit més enllà de la creativitat. I la creativitat no permet que els artistes desapareguin. Sempre hi ha algú que els recordarà, els llegirà. Per aquest motiu és impossible considerar morts Horaci, Ausiàs March, Foix o Caravaggio. Per aquest motiu podrem continuar llegint no només el Tàpies cal·lígraf i artista plàstic sinó l'autor d'una vasta obra assagística i memorialística de 1.500 pàgines, entre els diferents volums. Per reivindicar aquest vessant, publiquem una extensa reflexió de Sam Abrams, un dels nostres crítics oficials i autor de Tàpies escriu, del 2008, volum realitzat amb motiu del 85 aniversari de l'artista. Abrams recorda que el jove Tàpies no sabia per quina disciplina s'havia de decidir, els llibres van ser un dels grans suports. També insisteix que encara estem lluny del ple reconeixement del Tàpies escriptor. En qualsevol cas, hem volgut obrir el suplement amb pàgines dedicades al Tàpies escriptor. El mateix Abrams publica una ressenya del poeta Jordi Carrió, vinculat a Tàpies, i a qui va dedicar un poema en prosa, del qual us reproduïm un fragment: “Et criden cel i terra. A l'aire hi ha suspès el somni del núvol i cadira. El mitjó és al seu lloc. Ulls endins, tot es resol en llum: com una catedral de llum i silencis escollits, les clarors que el cor et dicta, un blanc pur visible a l'ànima. El teu silenci és el perfil de l'horitzó. El teu silenci no és ceguesa. Hi veus amb les mans i deixes el crit en la respiració de la matèria, en la quietud. Les teves mans, plenes de dibuixos i de pols de terra als dits.”