Telellibres

Si llegeixes, no estàs mirant la tele i, si no mires la tele, en general, vius més tranquil. En principi, la lectura i la televisió no haurien de ser més incompatibles que, no ho sé, la cuina o la jardineria i la televisió. Però de vegades sembla que no vagi així, i diries que els programes bons de llibres no és que no tinguin audiència, sinó que la treuen, la maten, la vampiritzen, perquè la literatura és essencialment antitelevisiva.

Així miro d'explicar-me que no tinguem avui un programa tan senzill i econòmic de fer com un bon programa de llibres. I no és per falta de models. Els programes de A fondo es van passar a DVD i avui són a les biblioteques. Veure l'entrevista de Joaquín Soler a Josep Pla no és pas tan diferent de llegir un seu llibre. I no fa tant teníem L'hora del lector, amb un presentador competent, que llegia i que sabia escoltar.

Potser perquè era massa digne, algú va decidir fer saltar aquell programa per posar-n'hi un altre que aquesta setmana he tingut el disgust de veure. Es diu Via llibre i aquest cop anava dedicat a Dickens i els clàssics. Quatre idees inconnexes sobre Dickens, quatre banalitats en una conversa sobre els clàssics, una entrevista a una lectora jove (com dient: oh, existeix!) i tot l'arsenal de tòpics llibrescos: taques de tinta, ulleres rodones, volums vells, cofre enterrat ple de llibres, ploma d'escriure. Durant els 25 miserables minuts de programa, es van presentar i referenciar fins a vuit edicions de novel·les de Dickens, totes en traducció al castellà, com si les traduccions catalanes de Dickens ni existissin, ni haguessin estat, fins avui mateix, tan importants per a la nostra literatura.

No sé si són radicalment compatibles literatura i televisió. En qualsevol cas, hi hauria d'haver com a mínim un respecte del món de l'audiovisual envers el món de la paraula. És la paraula, que ens distingeix com a humans. En un programa de llibres, l'audiovisual ha de deixar espai a la paraula i no la paraula a l'audiovisual. Si no tenim present ni això, senyora Terribas i, sobretot, senyor Mascarell, després ja podem anar plorant i trobar de mal gust i de poca educació el comportament del sector audiovisual en una gala dedicada al cine.