Impressionants

Mar­cats pel dolç estigma de l'èxit i les ven­des milionàries, fins i tot després de triar el camí de l'auto­gestió dis­cogràfica, Eva Ama­ral i Juan Aguirre no han estat prou valo­rats com el que real­ment són: uns grans músics i uns bri­llants com­po­si­tors de pop clàssic, amb un directe tan pro­fes­si­o­nal com càlid i vigorós, d'aquells que creen afició i fide­li­tat eter­nes.

En el seu debut a Girona –així s'ha con­si­de­rar el seu con­cert de diven­dres a l'Audi­tori, ja que prèvia­ment Ama­ral només havia fet una curta actu­ació pro­mo­ci­o­nal a la ciu­tat, en un con­cert de La Unión orga­nit­zat pels 40 Prin­ci­pals el 1998: fa gai­rebé 14 anys, en els ini­cis del grup–, el duet sara­gossà va ofe­rir un impres­si­o­nant con­cert de més de dues hores, amb doble tanda de bisos i un exhaus­tiu repàs del seu últim disc, Hacia lo sal­vaje, del qual van inter­pre­tar les dotze cançons, començant el con­cert amb la que li dóna títol, amb una con­fiança abso­luta en l'alt nivell del seu nou mate­rial.

Per sobre de tot, Eva i Juan són fans, amants de la música que volen trans­me­tre la seva passió a l'audiència: és sig­ni­fi­ca­tiu que, com a pròleg del con­cert, men­tre el grup sor­tia a escena, sonés de fons el clàssic All tomor­row's par­ties, de The Vel­vet Under­ground. I sobre la veu de Nico, Eva ballava, amb el seu dinàmic ves­ti­det d'índia de conte, ideal per endin­sar-se en ter­renys sal­vat­ges i per moure's amb agi­li­tat per l'esce­nari i també entre el públic, pels pas­sa­dis­sos de la pla­tea. Eva va ser, en tot moment, un pro­digi d'ama­bi­li­tat: va lle­gir la nota que li van pas­sar uns futurs pares de bes­sons i, imme­di­a­ta­ment després d'aca­bar l'últim tema, es va posar a sig­nar autògrafs. I sobre­tot va can­tar amb tanta potència com niti­desa i va treure sons pre­ci­o­sos de l'harmònica i de les ante­nes del The­re­min, men­tre la resta del grup, diri­git per Juan amb la seva sàvia gui­tarra, es mos­trava tan efec­tiu en les bala­des (Sin ti no soy nada) com en els temes més ràpids, fins a la Revo­lución que ens va col­pir en la recta final. Va ser un con­cert ple de bones cançons il·lus­tra­des sug­ges­ti­va­ment amb grans imat­ges d'ani­mals –de l'àliga i el llop fins a la gra­nota, un per cada tema– i de moments ino­bli­da­bles.