Eliade, l'home i el cosmos

Pocs mesos després que Viena publiqués l'única novel·la de Mircea Eliade, Maitreyi o La nit bengalina, Fragmenta Editorial presenta El sagrat i el profà, un dels textos fonamentals del pensador i escriptor romanès. Després d'estudiar a Bucarest, Itàlia i l'Índia –on forjaria gran part del seu imaginari–, Eliade es traslladaria a Londres i Lisboa abans d'instal·lar-se a París el 1945, on esdevindria un dels especialistes més importants de la modernitat en història de les religions. El 1956 arribaria a Chicago, destí dels darrers trenta anys de la seva trajectòria.

És un esdeveniment per a la cultura catalana la traducció que Julia Argemí ha fet d'El sagrat i el profà. Per aquest motiu hem volgut destacar un fragment llarg del pròleg de Vicenç Mateu, que és una magnífica introducció a l'obra d'Eliade. Mateu traça un recorregut on incideix fins i tot en els seus mètodes d'estudi, per exemple en el sistema que passa per un estadi prereflexiu i acostuma a ser holístic, orgànic i dialèctic: “El seu projecte pot contemplar-se com l'esforç per desvelar les estructures fonamentals de la vida religiosa que sovint romanen ocultes o es manifesten de múltiples i variades formes sota condicions històriques diverses.”

Tant si interessa el tema com no, el lector –com passa en el cas de Jung, amb qui va tenir contacte– sempre queda atrapat en la xarxa d'Eliade, a qui hem de considerar també un escriptor de talent. Posant sempre en contacte els comportament ancestrals amb els quotidians, els “mítics” amb els quotidians o vulgars, Eliade busca els punts de confluència entre les relacions i la sociologia i les altres humanitats, oferint-nos un fresc científic, però mai positivista. Accessibles, els seus textos ens fan partícips de les seves idees i intuïcions. De la recerca, sintetitza, proposa i genera pensament i, alhora, creativitat.

El sagrat i el profà és un llibre grandiós també per la seva ductilitat, eficàcia i transparència. La història de les religions és aquí una història de l'home espiritual, que s'interroga, estudia i no es queda en la superficialitat. En qualsevol cas, la lectura d'Eliade és sempre apassionant.