Més restes neandertals a Domeny i Sant Gregori
Les noves troballes del Pla de Domeny aporten informació complementària i valuosíssima en un dipòsit documental ja existent sobre els primers gironins
Els treballs d'ampliació del tercer i quart carril de l'AP-7 al seu pas per l'anella de Girona han posat al descobert un macrojaciment prehistòric a l'aire lliure de l'època dels neandertals “clàssics” (de 250.000 a 200.000 mil anys), situat a la part final de la vall de Llémena, en l'indret del Pla de Dalt de Domeny, situat en el terme municipal limítrof de Sant Gregori. L'empresa Atics SL, durant aquesta campanya passada, ha dut a terme una intervenció de la qual Abertis-Acesa i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica han assumit la promoció i el finançament d'aquests treballs arqueològics, en què no s'han trobat restes humanes ni fauna fòssil.
Tanmateix, l'equip d'arqueòlegs està “meravellat” per la gran quantitat d'eines de pedra tallada trobades (pics, trinxants, chopers, choping-tools, de quars, quarsita i pòrfir) i, sobretot, per l'estat de conservació en què s'han trobat. El director de l'excavació, Albert Aulines, que té ara dos anys per catalogar i estudiar les peces, destaca entre les singularitats d'aquestes pedres el fet que s'hagin trobat en aquest estat “excepcional” després de milers d'anys enterrades. Descriu que presenten un tall molt viu, sense símptomes de rodament, perquè es localitzen en un punt molt pròxim del seu darrer ús i abandonament. La seva conservació és tal “que es podrien fer servir ara”, assegura. Això és a causa, segons aquest especialista, de les condicions del terreny, que està dotat de sediments d'origen volcànic (lava expulsada pel volcà Puig d'Adri) en el qual les eines han quedat segellades.
Els primers pobladors
Albert Aulines remarca que tota la zona que comprèn des de Sant Gregori fins al pavelló de Fontajau és terreny ric en restes neandertals. Recorda que l'entorn geogràfic de Domeny conté nombrosos jaciments del paleolític inferior (Puig d'en Roca, Costa Roja, Turó de la Bateria, Camí dels Carlins, Can Garriga, Pedra Dreta o Can Rubau), “sense els quals desconeixeríem l'ocupació humana més vella de Catalunya”. Per Aulines, aquesta bioregió concentra la població arcaica més prolongada en el temps a Catalunya.
Insisteix que malgrat el pas dels mil·lennis ha esborrat els fòssils i les vivències d'aquells homínids, a través del útils lítics, podem saber qui eren, com vivien, què pensaven i sentien les societats paleolítiques de Domeny. “Són registres suficients per aproximar-nos a la tecnologia, la cultura, les formes de vida i les emocions dels neandertals més antics que van viure prop de l'actual ciutat de Girona, ara fa entre 300.000 i 50.000 anys”, diu. Insistint en la importància del jaciment, assenyala que al continent europeu poques intervencions arqueològiques en curs abasten una registre lític in situ amb una àrea de terreny tan extensa com a Domeny. “Estem protagonitzant, doncs, una excavació d'avantguarda.”
