cultura

La virginitat i el circ

La pri­mera vegada que les coses pas­sen sem­pre són espe­ci­als. Al Cer­cle Sport de Figue­res es va estre­nar ahir un extra­or­di­nari docu­men­tal de Fran­cisco Ber­mejo fil­mat l'any 2011 sobre el pri­mer cop a la història que un circ visi­tava la petita illa de Pas­qua, a Xile, i debu­tava el pri­mer tra­pe­zista rapa nui, en una imatge exòtica que seria tren­ding topic de l'any si algú decidís pen­jar-la al Twit­ter.

Una mica més a prop nos­tre, a la gale­ria Dolors Ventós, es pot veure la pri­mera aqua­rel·la que l'excel·lent dibui­xant Joan Soler-Jové va fer d'un circ quan tenia només 15 anys, i al Museu del Joguet hi ha expo­sada el que podria ser la pri­mera joguina rela­ci­o­nada amb el circ –un mosso de pista de llauna lito­gra­fi­ada– que va adqui­rir, cap allà l'any 1959, el seu direc­tor, Josep Maria Joan Rosa.

El pri­mer lli­bre de l'his­to­ri­a­dor figue­renc Ramon Bech, edi­tat per Javier Sáinz i titu­lat Totó. Bio­grafía de un payaso, també es va pre­sen­tar ahir per pri­mer cop en un acte a què van assis­tir Rose-Marie Risto, la vídua del pallasso Manel Vallès, i la seva filla Ali­cia, totes dues emo­ci­o­nadíssi­mes i amb el cor divi­dit entre l'ale­gria de veure el lli­bre i la pena que l'artista morís ines­pe­ra­da­ment. És com en el circ. A la gra­de­ria, les emo­ci­ons van i vénen sense con­trol, ni tan sols amb l'asses­so­ra­ment del millor coach.

“A mi el circ no m'ha agra­dat mai gaire; hi vinc perquè m'han rega­lat les entra­des, però la funció està molt bé i a la comarca li anirà molt bé”, comen­tava una pro­fes­sora de rus. Segu­ra­ment, per pri­mera vegada, li comença a agra­dar el circ. A la pista, les emo­ci­ons més for­tes de l'espec­ta­cle Ver­mell del Fes­ti­val de Circ Cas­tell de Figue­res. El colombià James González, que amb un domini extra­or­di­nari de l'equi­li­bri va pro­vo­car amb el rola-rola allò que les cròniques de fut­bol en dirien “no apte per a cardíacs”.

La con­tor­si­o­nista etíop Rich Metiku va tren­car tota lògica anatòmica i segur que es faria amiga d'una serp. Com tots els artis­tes, és la pri­mera vegada que tre­pitja un circ euro­peu i segur que per a molts no serà l'última. Els funam­bu­lis­tes rus­sos Say­rak­han, en un dels millors números de l'espec­ta­cle Ver­mell, van fer un mor­tal enrere amb la maroma i el cable incli­nat. Era la pri­mera vegada que ho veia i pot­ser l'última. Els rus­sos Markins van pre­sen­tar un excel·lent número d'equi­li­bri amb perxa, però l'artista que va tri­om­far va ser el mala­ba­rista mexicà Kevin Flo­res. L'ambi­ent va ser el de les grans oca­si­ons i va tenir petits grans detalls, com ara l'orques­tra tocant L'Empordà men­tre el públic des­fi­lava o els artis­tes fent autògrafs.

El direc­tor del fes­ti­val, Genís Mata­bosch, que devia pen­sar quan es bara­llava fa uns anys pel museu del circ que no seria mai pro­feta a la seva terra, ara pot­ser té raons per pen­sar que es pot con­ver­tir en un gran empre­sari de circ, a l'estic de Car­cellé o Amorós-Sil­ves­trini.

L'èxit ha superat totes les pre­vi­si­ons ima­gi­na­bles. Ahir, les cues eren qui­lomètri­ques i l'inte­rior del circ, una olla a pressió. L'orga­nit­zació va haver de dema­nar dis­cul­pes per “la satu­ració del sis­tema informàtic”, un pro­blema que va pro­vo­car que es ven­gues­sin més entra­des del compte i una impor­tant sobre­re­serva.

La con­tinuïtat del fes­ti­val sem­bla asse­gu­rada, tot i que l'alcalde de Figue­res, Santi Villa, ja ha adver­tit que la presència del Depar­ta­ment de Cul­tura per aju­dar a finançar el fes­ti­val és “impor­tant” i que “ningú no enten­dria” que l'any que ve no hi fos. Si Cul­tura paga, seria la pri­mera vegada i el fes­ti­val dei­xa­ria de ser verge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.